Naturalisme literari: característiques, temes i Émile Zola

Naturalisme

El Naturalisme és un corrent literari nascut a la literatura francesa del segle XIX. És una resposta contundent de la literatura contra l’hegemonia moral i ideològica de la burgesia. Té la intenció d’analitzar i retratar la realitat propera i contemporània. Però va més enllà, perquè vol transformar la societat: regenerar-la des de l’art de la narració.

Característiques

• Neix a partir de l’estètica realista.
• Està liderat per Émile Zola.
• Està relacionat amb el pensament científic de l’època: és la traducció del pensament científic del segle XIX a la literatura.
• Explica històries situades en un temps coetani i en l’entorn propi.
• Els personatges són retratats física i psicològicament, emmarcats en el seu grup social.
• El narrador és omniscient.
• Les descripcions són detallades.
• Els fets es presenten en una seqüència temporal lògica.
• El diàleg és important i reprodueix el registre col·loquial amb intenció realista.
• Els autors naturalistes posen l’accent a oferir una visió científica de la realitat, basada en el determinisme social i biològic.
• La narrativa naturalista estudia la manera com el medi ambient i l’herència biològica marquen la conducta dels personatges.

Temes centrals

El Naturalisme retrata sobretot les classes socials més baixes i l’ambient marginal. Els temes centrals són:

• La mendicitat
• La prostitució
• Les dures condicions de vida dels obrers del segle XIX
• La malaltia mental
• L’alcoholisme

Els personatges

Són tractats com a subjectes d’experimentació i, de vegades, pateixen animalització o cosificació.

Émile Zola

Émile Zola és el teòric del Naturalisme i el principal escriptor del moviment. Volia representar el paper d’un “investigador social”. Va participar en causes socials a favor dels obrers explotats pel capitalisme i les classes poderoses. Va treballar com a dependent en una llibreria i, després, com a periodista.

El seu gran projecte literari fou Els Rougon-Macquart. Va escriure i publicar una famosa carta adreçada al president de la República, que denunciava irregularitats i defensava la veritat i la justícia en el procés judicial d’un oficial jueu, Dreyfus, acusat d’espionatge. A causa d’això fou condemnat a l’exili a Anglaterra.

Literatura de Zola

Els Rougon-Macquart és un cicle narratiu format per una sèrie de volums que descriuen cinc generacions d’una mateixa família. En aquestes obres va mostrar la importància de les lleis de l’herència biològica, del determinisme genètic i de la influència del medi en l’evolució dels personatges. Va voler crear una “obra total” en la qual es combinava l’anàlisi d’un món putrefacte amb la germinació d’una esperança.

Obres destacades

• La taverna: primer gran èxit de Zola. Novel·la emmarcada en el món obrer, aborda la duresa del tema de l’alcoholisme i les seves conseqüències.
• Germinal: la novel·la recrea les vagues dels miners de França el 1860 i denuncia les dures condicions de vida del proletariat. S’hi tracta la tensió entre la classe obrera i els sectors lligats al capital. L’obra no cau en el maniqueisme ni aposta per una alternativa política concreta. Diferents personatges representen distintes tendències de l’obrerisme polític: des de l’internacionalisme lligat al marxisme, passant per les tendències anarquitzants i la via possibilista, fins a un obrerisme cristià.