Noucentisme a Catalunya (1906-1923): ideologia, característiques i autors clau

El Noucentisme: ideologia de Catalunya (1906-1923)

El Noucentisme és la ideologia que va predominar a Catalunya entre 1906 i 1923. Es tractava d'una intervenció política i cultural que van dur a terme conjuntament la burgesia amb la majoria dels intel·lectuals i que pretenia modernitzar el país. Prat de la Riba va esdevenir el capdavanter d'aquest moviment, com a president de la Mancomunitat de Catalunya.

Entre modernistes i noucentistes, les diferències no eren abismals. Els separava, però, el poder de què disposaren els segons. Algunes línies de treball van ser:

• L'educació, amb la creació d'escoles, biblioteques i museus;
• La normalització lingüística, amb l'enorme tasca de Pompeu Fabra, Mossèn Alcover i Francesc de Borja Moll;
• Posar la cultura al nivell europeu;
• Crear la Mancomunitat de Catalunya, institució política que protegiria els esforços culturals i polítics noucentistes.

La societat que els noucentistes imaginen la tradueixen en pintures amb voluntat didàctica, en poemes, articles de diari... Segons ells, basta canviar el llenguatge perquè canviï la realitat i, de fet, a poc a poc la societat catalana es va anar assemblant a la que sortia a les pintures, en els poemes i en els articles.

Trets generals del Noucentisme

• Es valora l'obra ben feta, l'expressió depurada i equilibrada de la paraula, mentre que es rebutja la improvisació en favor de la feina i l'esforç.
• S'inspiren en els models clàssics, que els donaven ordre, raó, mesura i harmonia.
• Els noucentistes conreen molt la poesia però marginen la novel·la. Els poetes busquen un distanciament de la realitat; normalment no tracten temes transcendentals o intimistes, sinó que es decanten per la ironia.
• Contràriament als modernistes, no creuen en el determinisme, sinó en la manipulació de la realitat a través de l'art per tal d'arribar a l'ideal.
• Tampoc no s'interessen pel món rural. En contrast, creen el mite de la ciutat ideal.

Principals autors

Eugeni d'Ors (1881-1954)

Periodista i principal ideòleg del Noucentisme, va participar políticament a la Mancomunitat de Catalunya, encara que a partir de la Guerra Civil va col·laborar amb el franquisme. La major part de la seva obra es basa en la glossa, article breu i concís, de tema intel·lectual i to alliçonador. De vegades, aquestes glosses s'agrupen en volums de caràcter vagament narratiu, com La ben plantada, la seva obra més popular.

Josep Carner (1884-1970)

Va exercir diferents feines intel·lectuals: periodista, director d'editorial, professor universitari... Defensor de la causa republicana, va haver d'exiliar-se. El pas del temps entès com un camí de maduració i meditació podria resumir el tema fonamental de la seva obra, escrita amb una llengua clara, d'una finor sense precedents. El gran mèrit de Carner és crear una llengua nova, enriquida i precisa, que li permet tant l'expressivitat estètica com la complexitat temàtica. Alguns dels seus títols més destacats són Els fruits saborosos i Auques i ventalls.