Noucentisme: Història, Característiques i Literatura Catalana
El Noucentisme
Un dels punts fonamentals del Modernisme és l'oposició entre artista i societat o burgesia. És un conflicte que cal trencar. Per una banda, el poder ha d'oferir a l'artista una professionalització i un públic, una sortida. Així s'explica la preocupació del Noucentisme per a la creació d'editorials amb traduccions i publicacions, com també la creació de revistes i diaris que impliquen un públic lector i donen feina a l'escriptor com a col·laborador periodístic. L'escriptor s'ha de convertir en una mena de tècnic literari, capaç de convertir en obres el projecte i les idees noucentistes. La literatura és una eina de propaganda ideològica, però no de manera pamfletària, sinó a través d'una obra de gran altura.
Eugeni d'Ors es va servir de diverses propostes. Partia de la idea de la necessitat de l'art, igual que de la política, d'intervenir directament en la societat. L'art, en aquest sentit, ha de ser com la política, ha d'intervenir directament en la societat, en primer lloc sobre la més pròxima, la catalana.
Orígens i Institucions
El Noucentisme és un moviment políticocultural que es va impulsar a través de la burgesia catalana des de les institucions que va crear, com l’Institut d’Estudis Catalans (1907) que va normativitzar la llengua, la Mancomunitat (1914), o la xarxa de biblioteques, museus, editorials i revistes. Intel·lectuals com Eugeni d’Ors s’hi van adherir.
L’eclosió del moviment es va produir l’any 1906, amb l’inici de la publicació del Glosari d’Ors, entre altres coses. L’any 1911, en què va morir Joan Maragall, es va consolidar el moviment enfront del Modernisme, i va acabar el 1923 amb el consentiment de la burgesia al cop d’estat de Primo de Rivera, cosa que va evidenciar el fracàs del seu projecte civilista i d’hegemonia social.
Principis Estètics i Literaris
El Noucentisme és un moviment literari originat a Barcelona que, durant bona part del segle XX, va ser com un substrat d’uns altres corrents estètics. Els seus principis genèrics van ser:
- L'objectivisme
- El neoclassicisme
- L'europeisme
- Un fons de racionalisme
Tot això en oposició a l’exalçament de l’espontaneïtat i de l’instint que caracteritzaven, en part, el Modernisme.
La Poesia i la Crisi de la Novel·la
De la mà dels noucentistes, la poesia esdevé el gènere literari per excel·lència i la novel·la sembla estar en perill d’extinció (època anomenada la crisi de la novel·la). De fet, el conte és l’única forma narrativa que sobreviu i creix, perquè és susceptible d’un tractament formal semblant al de la poesia. En el conte, el llenguatge literari, amb totes les seves possibilitats estètiques, esdevé el component principal, ja que se centra en aspectes concrets o parcials de la realitat, més que no pas en els elements de ficció o de trama.
Principalment en la poesia, conceptes com bellesa formal, perfecció i classicisme caracteritzen la literatura del moviment.