El Noucentisme: Moviment cultural català, Eugeni d'Ors i Josep Carner
El Noucentisme: origen i context
El Noucentisme és un moviment que va sorgir del Modernisme i que es va iniciar el 1906, i va acabar el 1923 amb el cop d'Estat del general Primo de Rivera. El Noucentisme es va allunyar de les idees del Modernisme per crear-ne de noves, encara que amb la mateixa intenció de modernitzar Catalunya, però partint d'un ideari i d'un vocabulari propis. Va néixer del pacte entre els intel·lectuals, alguns dels quals van participar en la política, i la burgesia, per tal d'aconseguir que la cultura en català fos assumida i protegida per les institucions públiques.
Eugeni d'Ors i els assajos noucentistes
El Noucentisme va donar un gran nombre d'assagistes, entre els quals destaca Eugeni d'Ors. D'Ors, durant els primers vint anys del segle XX, va ocupar diferents càrrecs dins la Mancomunitat. Va exercir una gran influència política a través dels articles que va publicar des de 1906 fins al 1920, any en què va ser destituït dels seus càrrecs i expulsat del partit en què militava.
Els articles d'opinió que va publicar a La Veu de Catalunya sota el pseudònim de Xènius van exercir una gran influència política, cultural, literària i artística des de l'òptica del Noucentisme, amb la intenció d'influir en l'opinió i els gustos del poble català. Es van recollir amb el nom de Glosari, la seva obra més representativa. Altres obres importants són La Ben Plantada (1912) i Gualba, la de mil veus (1915).
Josep Carner, poeta noucentista
Un dels poetes més destacats del Noucentisme és Josep Carner, llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres. Participava en els Jocs Florals i dirigia la revista Joventut als 19 anys. Publicava articles a La Veu de Catalunya, traduïa obres, escrivia teatre, era membre de la Secció Filològica de l'IEC i assistia a tertúlies literàries. El 1920 va començar la carrera diplomàtica. Després de la Guerra Civil es va exiliar a Mèxic. Més tard es va instal·lar a Brussel·les, on va exercir de professor universitari.
Etapes de la seva obra poètica
- Etapa d'iniciació (1896-1905): influència de Jacint Verdaguer i del Modernisme. Publica El llibre dels poetes (1904).
- Etapa d'estètica noucentista (1905-1924): és l'etapa més prolífica. Escriu Primer llibre de sonets (1905), Els fruits saborosos (1906), on presenta les etapes de la vida simbolitzades en fruits, Segon llibre de sonets (1907), Auques i ventalls (1911), La paraula en el vent (1914) i Inútil ofrena (1924). En aquestes obres destaca la influència de Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera.
- Etapa intimista (1924-1940): escriu El cor quiet (1925) i Nabí (1941).
- Etapa de poesia pura (1940-1957): escriu Arbres (1953).