Noucentisme: Moviment Cultural i Polític de la Catalunya del S. XX

Què és el Noucentisme?

El Noucentisme és un moviment polític i cultural sorgit a principis del segle XX a Catalunya. Integrat per intel·lectuals, artistes i polítics, va proposar un projecte comú de modernització i reafirmació nacional.

Introducció

L'any 1906, Eugeni d'Ors va començar a fer servir el terme «noucentisme» a la secció «Glosari» del diari La Veu de Catalunya. Signava amb el pseudònim de «Xènius».

• Glosa: assaig breu (menys d'una pàgina) que té una lliçó implícita i convida a la reflexió.
• Origen del terme: prové de «noucents», referint-se a la nova generació del 1900, i de «nou», entès com a antònim de «vell».

El Noucentisme

El Noucentisme abraça el període comprès entre el 1908 i el 1923. S'inicia el 1906, any en què va tenir lloc un conjunt de fets polítics i culturals:

• Es va constituir la Solidaritat Catalana, una aliança de partits catalanistes.
• Van aparèixer les «gloses» d'Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya.
• Es va publicar el recull de poemes Els fruits saborosos, de Josep Carner.

El Noucentisme acaba el 1923 amb el cop d'Estat del general Primo de Rivera.

Modernisme vs Noucentisme

Des del punt de vista cultural, el Noucentisme va ser una reacció al Modernisme. Davant la llibertat artística dels modernistes, els noucentistes van defensar un art i una literatura sotmesos als cànons del classicisme: ordre, mesura i harmonia.

Tots dos moviments coincideixen en la voluntat d'apropar Catalunya a Europa. Però la diferència és la capacitat del Noucentisme de crear un moviment on intel·lectuals, artistes i polítics comparteixen un projecte en comú.

Modernisme

• Ruralisme
• Artista marginal i incomprès per la societat
• Espontaneïtat
• Llibertat formal (literatura)
• Gènere preferit: novel·la, poesia, teatre

Noucentisme

• Visió idealitzada de la ciutat
• Integració de l'intel·lectualisme burgès en el món cultural
• Artificiositat
• Bellesa formal
• Gènere preferit: poesia i glosa

Característiques del Noucentisme

• Rebuig de l'espontaneïtat i valoració de l'artificiositat.
• Predomini de la poesia sobre la narrativa.
• Voluntat de construir una Catalunya ideal on predomini la raó, el seny i l'equilibri.
• Creació d'institucions com l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a la Biblioteca de Catalunya.
• Normativització de la llengua catalana gràcies a la Gramàtica catalana i al Diccionari de Pompeu Fabra.

Personatges destacats

Eugeni d'Ors (1881-1954)

• Va ser l'ideòleg del Noucentisme, sota el pseudònim de Xènius, i va divulgar els conceptes clau del moviment a través del seu «Glosari» a La Veu de Catalunya.
• Gloses: columnes d'opinió en què Eugeni d'Ors reflexionava sobre el que succeïa a la societat de l'època i a través de les quals va articular el programa del moviment.

Enric Prat de la Riba (1870-1917)

• Polític i ideòleg del catalanisme conservador.
• President de la Mancomunitat.
• Va promoure una àmplia infraestructura de renovació cultural.

La Mancomunitat

• Entitat política catalana constituïda el 1914 per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes. Va ser el resultat d'un llarg procés pel qual Catalunya va aconseguir una administració pròpia.
• Duia a terme tasques administratives i polítiques de Catalunya.
• La va presidir Enric Prat de la Riba.
• Va iniciar un projecte que pretenia reafirmar i alçar la llengua i la cultura catalanes, mitjançant la creació de biblioteques i escoles de català.

Pompeu Fabra (1868-1948)

Va ser l'autor de la Gramàtica de la Llengua Catalana i del Diccionari general de la llengua catalana, que van posar fi a l'anarquia ortogràfica i van permetre la normalització de la llengua.

Josep Carner (1884-1970)

• És un dels poetes catalans més importants del segle XX.
• És conegut com a «príncep dels poetes».
• Va tenir una primera etapa modernista i després va ser el màxim representant del Noucentisme poètic.
• La seva obra més important és Els fruits saborosos (1906).

5. La poesia noucentista

Característiques de la poesia

• Creació d'espais idíl·lics (jardins i ciutat).
• Dignificació de la llengua catalana (elevar la realitat a través de la llengua).
• Llenguatge refinat, allunyat del «català que ara es parla» (espontaneïtat de Joan Maragall vs. artifici de Josep Carner).
• Transmissió dels valors que defensa la burgesia: seny, control de les situacions, la família, etc.
• Sintaxi complexa.