El Noucentisme: origen, ideari i figures clau de la cultura catalana

El Noucentisme

Amb l'entrada al segle XX, l'ideari del Modernisme es va afeblint i els intel·lectuals, amb el suport de les noves institucions catalanes, reforçades per l'accés al poder i amb més competències, inicien un nou corrent, el Noucentisme. La col·laboració que s'estableix entre institucions públiques i artistes i intel·lectuals burgesos a la primeria del segle és tota una novetat respecte a totes les accions culturals que s'havien dut a terme fins llavors. Per tant, parlem d'un moviment que ajudà a bastir la política cultural i ideològica dels organismes oficials com la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), la Diputació de Barcelona i l'Institut d'Estudis Catalans.

El Noucentisme s'inicia el 1906 amb la secció «Glosari» d'Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya i amb Els fruits saborosos de Josep Carner. Els primers anys conviu amb el Modernisme i els darrers amb l'Avantguardisme, dos corrents que viuen al marge del poder polític. I s'assenten les bases de l'ideari noucentista, que es contraposen als preceptes del Modernisme.

Modernisme versus Noucentisme

MODERNISME: artista bohemi; natura salvatge; paraula viva; predomini del gènere narratiu; exaltació de l'instint; l'art per l'art; sentiment.

NOUCENTISME: home de lletres, escriptor professional; ciutat i natura domesticada; tria lèxica racional; predomini de la poesia; lloança de la raó; l'art com a instrument institucional; ironia.

Els cinc pilars del Noucentisme

Els ideòlegs del Noucentisme van ser Eugeni d'Ors i Enric Prat de la Riba, cadascun des de la seva pròpia tribuna.

• El Noucentisme entès com a contrapunt: rebuig total del Romanticisme del segle XIX, dels seus ideals, de l'imaginari i del concepte d'artista bohemi.
• L'imperialisme vertebrat al voltant de l'aparell polític tenia l'objectiu d'arribar a totes les capes de la societat per transformar-la.
• El classicisme lloa i reprèn els models clàssics, considerats garants de la mesura, de l'ordre i de l'harmonia.
• L'arbitrarisme o tria conscient dels elements reals per convertir-los en idees i en símbols de la cultura.
• La civilitat defensa les normes i l'ordre, un ideal de ciutat moderna enfront de la llibertat descontrolada de la natura.

Eugeni d'Ors, l'ideòleg del Noucentisme

Eugeni d'Ors (1881-1954), pseudònim d'Octavi Romeu, va ser un filòsof, periodista i escriptor barceloní, promotor del Noucentisme. Va mantenir un contacte molt estret amb Madrid, on va viure en diverses etapes de la seva vida. El vincle amb la Lliga Regionalista, un partit catalanista burgès, li havia facilitat alguns càrrecs de poder: fou elegit secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans (1911-1920) i nomenat director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1920).

El «Glosari» i les impressions de Xènius

L'any 1906, Eugeni d'Ors inicia la secció «Glosari» en el diari La Veu de Catalunya, en què ofereix les seves impressions sobre política i cultura. Les anomenades «gloses» són articles breus d'anàlisi i reflexió intel·lectuals, en què aborda qüestions lingüístiques, les noves mostres d'art català i europeu, com el cinema. Des d'aquesta secció l'autor va anar descrivint tot l'ideari noucentista.

Novel·les: La Ben Plantada (1912), Gualba la de mil veus (1915), Lletres a Tina (1914), La vall de Josafat (1918).

Josep Carner, un professional de la cultura

Josep Carner (1884-1970) va ser un poeta i intel·lectual dedicat a l'ofici de cònsol. Va manifestar el talent per la literatura quan tenia només dotze anys. Els seus cercles d'amistat i de professió eren del catalanisme burgès, i el compromís personal i professional amb la política cultural li va reportar càrrecs a la Mancomunitat. La dictadura de Primo de Rivera el va fer marxar del país, que va abandonar definitivament durant la dictadura de Franco.

La seva obra més brillant, i alhora la més emblemàtica del Noucentisme, és Els fruits saborosos (1906), un llibret format per divuit poemes que reprenen el mite grec de l'Arcàdia, en què la natura es presenta humanitzada. Cada poema és dedicat a un fruit del qual se serveix per tractar temes com la vellesa i la joventut, i valors com el seny, amb un vocabulari molt ric i amb una estructura mètrica molt elaborada.