La novel·la en català després de 1939: evolució, temàtiques i autors clau
Context polític i cultural després de 1939
Els canvis polítics de 1939 tenien com a objectiu la unificació lingüística i la substitució de totes les llengües minoritàries de l'Estat pel castellà. Amb l'ajuda del cinema, la ràdio, la televisió i la immigració, el català va perdre terreny. Es va prohibir l'ús públic i oficial del català i el seu ensenyament, i va quedar condemnada a ser un fenomen minoritari.
Els intel·lectuals que havien restat amb la Generalitat es van exiliar: Antonio Machado, Fabra, Josep Carner, Ferran, Mercè... Alguns van morir, però altres van tornar al país.
La recuperació de la novel·la en català
Després de 1939, la novel·la en català reapareix lentament.
Tendències temàtiques
Les circumstàncies de la postguerra expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins al principi dels anys seixanta tendís a rebutjar la realitat i a explicar-la a través de la simbologia i del mite (Jordi Sarsanedas). Altres autors opten per la literatura imaginativa o fantàstica.
La novel·la psicològica
Una altra tendència està representada per la novel·la psicològica, corrent predominant durant els anys trenta. Mercè Rodoreda va enriquir la tècnica de l'anàlisi psicològica incorporant-hi elements de la història recent i del seu món personal.
La novel·la realista
Una línia més realista inclou novel·listes com Manuel Pedrolo. La novel·la psicològica va dominar el panorama narratiu fins a la dècada dels seixanta, moment en què es va deixar sentir la influència del neorealisme italià.
La producció al País Valencià
Al País Valencià, la producció literària durant la postguerra es va decantar generalment pels versos. L'editorial Sicània (Nicolau) va fer possible l'aparició de novel·les: La dona forta era una novel·la important tant per la seva tècnica com pel tractament de la condició de la dona, i van aparèixer Rondalles valencianes.
Els anys seixanta: consolidació editorial
La dictadura va evolucionar cap a posicions més permissives. El panorama editorial es va consolidar a la dècada dels seixanta amb la creació d'Edicions 62, que llançaria l'antologia de la novel·la negra de Manuel Pedrolo. Aquestes col·leccions van publicar moltes traduccions de novel·la estrangera.
Els anys setanta: la nova generació
Als anys setanta, els escriptors crescuts durant la guerra comencen a publicar i causen un gran impacte en el món literari, com Terenci Moix i Baltasar Porcel.
- El dia que va morir Marilyn (Terenci Moix): va significar la consagració per a l'escriptor. Presenta l'antagonisme radical entre dues generacions, visible en el seu comportament, en els seus models i en els seus valors.
- Baltasar Porcel: des d'una línia neorealista, va iniciar el cicle temàtic que abraçaria bona part de la seva narrativa. El 1975 va publicar Cavalls cap a la fosca, que és el retorn al món de la infantesa.
En la publicació de novel·les caldria esperar a la dècada del setanta perquè una nova generació d'escriptors comencés a publicar narrativa d'una manera sòlida i continuada.