L'Obra i el Compromís Poètic de Vicent Andrés Estellés
Introducció a la trajectòria poètica d'Estellés
Vicent Andrés Estellés inicia la seua carrera poètica durant la postguerra. Exercí com a periodista amb una profunda vocació de poeta. El seu primer poemari publicat va ser Ciutat a cau d’orella (1953). No obstant això, és a partir de la dècada dels 70 quan es produeix la publicació sistemàtica de tota la seua obra, fet que dóna com a resultat la descoberta i difusió del primer literat valencià de gran volada en l’àmbit general de la literatura catalana des del segle XV.
El compromís cívic del poeta i el reflex quotidià
Podem considerar que la primera aportació fonamental es produeix perquè la poesia d’Estellés es converteix en símbol d’un sentiment col·lectiu: la resistència i la reivindicació d’un poble, així com la d’un individu que viu en la seua circumstància personal el drama col·lectiu de la postguerra i la dictadura franquista.
La segona gran aportació és la del llenguatge poètic que Estellés desenvolupa en aquests poemes:
- La incorporació de l’anècdota i dels detalls descriptius.
- L'aparició de personatges típics d’un quadre d’època.
- El retrat fidel dels esdeveniments quotidians.
En la postguerra, Estellés mostra el seu caràcter de cronista i fa un inventari exhaustiu dels personatges i esdeveniments que constituïen aquell món. El resultat és d'una gran coherència i genera una crònica amarga i esperançada alhora.
La matèria amorosa i l'erotisme
En l’obra d’Estellés hi ha una atracció obsessiva per l’amor, des del sexe directament expressat fins a les manifestacions del desig o els sentiments espirituals. Un dels trets més cridaners és la manera crua i immediata amb què tracta en ocasions el sexe. Estellés associa automàticament amb l’erotisme i amb el cos femení, d’una forma estilitzada, molts fenòmens de la naturalesa. En general, el cos de la dona és font recurrent de metàfores i procediments expressius.
En el tractament estellesià de la matèria amorosa cal destacar els encerts expressius plens d’intensitat, tant quan parla d’amors furtius com quan evoca un amor conjugal llargament viscut i fidel.
Els procediments retòrics i l'estil
Aquests procediments són, sens dubte, la gran aportació d’Estellés a la poesia catalana contemporània. La seua poesia palesa una particular elaboració estilística i retòrica, visible en:
- Una rica i precisa adjectivització.
- L'ús d'imatges metafòriques expressives.
- El filtre culturalista que impregna els seus versos.
- L'ús expressiu dels topònims, que per al poeta esdevenen paraules carregades de gran simbolisme.
- L'ocupació deliberada de la paròdia i la ironia.
En definitiva, Vicent Andrés Estellés ha llegat a la cultura catalana un discurs pastat amb paraula viva, eficaç per a la difusió popular de la poesia, consolidant-se com un referent poètic personalíssim, ben perfilat i cabdal en el conjunt de la literatura contemporània.