Origen y evolución de la lengua catalana: del latín vulgar a la poesía trovadoresca
Origen i evolució de la llengua
La llengua que parlem va néixer a una banda i altra del voltant dels Pirineus. És el resultat dels canvis que ha experimentat durant segles les diverses necessitats comunicatives dels parlants.
La major part del nostre lèxic prové del llatí vulgar, forma col·loquial de la llengua introduïda a la península Ibèrica a partir del segle II aC en el procés de romanització. Va influir el major grau de romanització de la zona mediterrània peninsular i la major proximitat a Roma.
També hi han sigut claus tant la influència de les llengües dels pobladors anteriors als romans (el substrat: ibèric, celta o basc), època posteriors (superestrat: germànic i àrab) o altres llengües veïnes (adstrat: occità, aragonès o castellà).
Com va arribar al nostre territori
L’expansió de la Corona d’Aragó durant el segle XIII cap al sud, en contra dels regnes musulmans, va donar forma al nou Regne de València, que es considera fundat el 1238 amb la conquesta de la capital per Jaume I.
La llengua que parlem no ha evolucionat al nostre territori, sinó que la van portar durant l’edat mitjana de més al nord.
El llatí i les llengües romàniques
El llatí fou una llengua indoeuropea parlada a Roma, des d’on s’estengué arreu de l’Imperi Romà. La caiguda de l’Imperi Romà va tenir lloc l’any 476.
L’evolució del llatí vulgar o romanç va desenvolupar, entre els segles V i VIII dC, les diferents llengües romàniques.
Classifiquem la romania en dos grups: l’evolució de les consonants oclusives intervocàliques o davant de -r, i la formació del plural.
- Romania occidental: sonoritzen les consonants oclusives i en el plural empren el morfema -s.
- Romania oriental: no sonoritzen les consonants oclusives i en el plural fan servir els morfemes -i/-e.
Els primers textos
Els textos en romanç són del segle XII. Els textos més antics són:
- De caràcter legal: el Fur de Lleida i el Forum Iudicum.
- De caràcter religiós: les Homilies d’Organyà.
Els nostres primers textos escrits, de temàtica legal o religiosa, van tenir una funció molt pràctica, ja que volien que el poble entengués les lleis.
La poesia trobadoresca
Si bé trobem textos en prosa durant els segles XII i XIII, les primeres obres poètiques d’autors catalans empraven el romanç provençal o occità, per:
- El prestigi que havia assolit la lírica trobadoresca en provençal.
- La proximitat geogràfica i lingüística entre Occitània i Catalunya.
- La semblança d’ambdues llengües.
La poesia trobadoresca va néixer a Occitània en el segle XII i perdura arreu d’Europa més enllà del segle XIII, arrelada en una visió de la societat feudal.