Orígens del català: de la romanització als primers textos i trobadors

Orígens del català

L'any 218 aC, els romans van arribar a Empúries. D'allà es van expandir a gairebé tota la península Ibèrica. Durant els segles següents es va anar imposant l'organització social dels romans, la seva cultura i la seva llengua, el llatí. Aquest procés rep el nom de romanització.

A partir de l'any 476 dC, l'Imperi Romà fou enderrocat pels pobles germànics. El llatí parlat al nord-est de la península va anar evolucionant cap a una nova llengua vulgar: el català.

Formació gradual de la llengua

L'origen del català arriba gràcies a la barreja entre el llatí vulgar i les llengües preexistents. La formació del català és un procés gradual.

Segle VIII: nova realitat lingüística

En aquest segle s'inicia una nova realitat lingüística. La formació del català és gradual i es consolida amb el temps.

Segle XIII: primers textos

Entre els primers textos destaquen el Llibre del jutge i les Homilies d'Organyà (Alt Urgell): sermons religiosos en llengua vulgar que el predicador explicava als creients per entendre l'Evangeli.

Principals trobadors

Trobadors catalans

Alfons el Cast, Pere el Catòlic, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Guillem de Cervera (Cerveri de Girona) i Berenguer de Palol.

Trobadors occitans

També hi havia altres trobadors que eren occitans, com Guillem IX d'Aquitània, Jaufre Rudel, Arnaut Daniel, Marcabru, Cercamon i Bernat de Ventadorn.

Gèneres de temàtica amorosa

• La cançó: representa la transposició de les relacions de vassallatge del feudalisme a la poesia amorosa.
• La pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i una pastora.
• L'alba: poesia que canta el trobador en separar-se de la seva amant a l'alba.

Poesia d'atac personal

El sirventès és una poesia d'atac i crítica contra un personatge, a la vegada que serveix per fer propaganda de les idees del trobador.

Altres temes

El plany: composició en què el poeta lamenta la mort d'algun personatge important o amic.

Què vol dir trobar?

Trobar és l'art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música.

Significat de trobador i joglar

• Trobador: autor de poemes musicals en llengua occitana. Podia ser de classe alta (reis, senyors feudals) o baixa.
• Joglar: recitava en públic els poemes compostos pels trobadors. Era d'estat social baix i es dedicava professionalment a aquesta activitat. Els joglars especialitzats en la recitació de la poesia trobadoresca s'anomenaven joglars lírics, mentre que els que es dedicaven a la recitació dels cants de gesta rebien el nom de joglars èpics.