Orígens de les Llengües Romàniques i la Literatura Medieval Catalana

Les Llengües Romàniques

Les llengües romàniques es poden classificar amb criteris tipològics o genètics:

• Criteri tipològic: Analitza la similitud estructural entre idiomes diversos. Es divideixen en:
  • Llengües analítiques: Les paraules manquen de flexió.
  • Llengües aglutinants: Es formen per seqüències de sufixos.
  • Llengües flexives: Poden declinar i conjugar els noms i els verbs.

  Aquests criteris es poden combinar i donar idiomes on predomina una possibilitat o una altra.

• Criteri genètic: Estudia les llengües emparentades a partir d'un avantpassat comú; les llengües que tenen un avantpassat comú formen una família lingüística. La llengua del poble romà, procedent de l'indoeuropeu, fou el principal factor de cohesió de l'imperi. Els diferents parlars vulgars van evolucionar diversament segons la intensitat dels factors següents:
  • L'acció del substrat.
  • La influència del superstrat.
  • El grau d'intensitat de la romanització.
  • Les tendències evolutives.
  • Les aportacions de l'adstrat.

Classificació geogràfica

Tradicionalment, les llengües romàniques es classifiquen en dues branques principals: la branca occidental i la branca oriental.

Figures Cabdals de la Literatura Medieval

Ramon Llull

La nostra història literària comença amb la figura de Ramon Llull. Llull fa un salt qualitatiu i genera una llengua tan moderna que es converteix en una de les més evolucionades del seu temps. La fa apta per a qualsevol temàtica, inclosos els àmbits formals que en aquell moment estaven restringits al llatí, com l'acadèmic, el religiós o el filosòfic. Va escriure nombroses obres filosòfiques, teològiques, científiques i pedagògiques.

Els Trobadors

Els trobadors vivien a les corts feudals del sud de França, de la Corona d'Aragó i fins al nord de l'actual Itàlia. Gràcies al mecenatge dels senyors van trobar el seu públic: componien per escrit i musicaven els seus versos, mentre que la interpretació era sempre oral i corria a càrrec dels joglars. L'occità va ser la llengua poètica de moda durant dos segles i va influir profundament en la literatura galaicoportuguesa i en els nostres poetes fins al segle XV.

Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer va nàixer a València al segle XIV, es va fer frare dominicà i es va ordenar capellà. Ensenyà teologia i va ser confessor d'alguns dels membres de la família reial. Més tard, va iniciar la predicació per tota Europa quasi tots els dies, de vegades dues o tres vegades diàries. El seu objectiu no era literari perquè ni tan sols escrigué els sermons; se'ls preparava i es preocupava sobretot per la forma d'explicar-los. Eren sermons llargs que solien durar entre tres i sis hores.

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis va nàixer a Girona al segle XIV, es va fer franciscà i estudià teologia. Durant vint-i-cinc anys visqué a València, on escrigué la major part de les seues obres. No escriu en llatí sinó en català, i la seua obra és molt extensa. El seu objectiu era ensenyar religió als seglars: té un propòsit clarament moralitzador i constitueix una gran síntesi del pensament cristià medieval. Per poder aconseguir el seu propòsit didàctic, solia incloure nombrosos exemples extrets de la vida quotidiana.