Panorama de la Dramaturgia Contemporánea en el ámbito Catalano-Valenciano
Escriptura teatral actual
Els actuals autors, conscients que el teatre és un espectacle global, no es limiten a escriure textos, sinó que els dirigeixen i/o fins i tot fan d’intèrprets. Autor, director i actors formen una unitat. El muntatge és una obra col·lectiva.
El teatre modern al País Valencià
Al País Valencià no podríem parlar de teatre modern sense referir-nos a Manuel Molins. Molins ha escrit obres de tema històric, melodrames i comèdies. A aquestes hem d’afegir dues obres de caràcter experimental: Els viatgers d’absenta (1989) i Ombres de la ciutat (1992).
A Rodolf Sirera li debem una obra molt coneguda internacionalment, El verí del teatre (1978), on hi ha una magnífica reflexió sobre el fet teatral.
Nómina de creadores valencians
Pasqual Alapont, Enric Benavent o Ximo Vidal, entre molts altres, integrarien la brillant nòmina d’autors valencians. Hi ha també magnífics grups com Albena, Bambalina, Pluja, etc. A més, tenim sèries de televisió en la línia de les sitcoms anglosaxones, escrites i dirigides per Carles Alberola (Alzira, 1964).
El teatre a Catalunya: ironia i compromís
A Catalunya hi ha autors que recorren a la ironia i la comicitat a l’hora d’enfrontar les desgràcies que porta la vida, com Sergi Belbel (Terrassa, 1963), al qual hem de sumar un teatre compromés amb la realitat des d’una «òptica reflexiva».
Josep Maria Benet i Jornet i la renovació televisiva
Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) suposa l’alternativa catalana al «culebrón» llatinoamericà, lacrimogen i barroer, que pul·lula per les televisions comercials espanyoles. A Benet i Jornet devem el guió d’esplèndides sèries televisives de ficció, com Poble Nou, Nissaga de poder i El cor de la ciutat, emeses per Televisió de Catalunya. Amar en tiempos revueltos suposà el salt a RTVE.
Però no hem d’oblidar que ens trobem davant un dels autors més importants del teatre contemporani en català. No va seguir els temes dels seus mestres: ni el teatre de l’absurd, ni el de Bertolt Brecht, ni el teatre existencialista.
Fases del teatre de Benet i Jornet
- Realisme social: Ha descrit com ningú el món del proletariat i de la petita burgesia urbana.
- Cicle de Drudània: Com a al·legoria de Catalunya, descriu la situació de la nostra cultura a les acaballes del franquisme. Esmentem, per exemple, Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna (1968).
- Apropament al teatre de Harold Pinter: Influència notable en la seva tècnica dramàtica.
- Retorn al realisme: Ara ressaltant la dificultat de comunicació entre les persones (Berenàveu a les fosques, 1968).
Benet reflexiona en les seues obres sobre el fet teatral, l’enfrontament entre l’individu i la col·lectivitat, la rutina i la misèria de la vida quotidiana.