Pedrolo i el teatre català contemporani: l'absurd, la llibertat i la censura
Manuel de Pedrolo i el teatre de l'absurd
Pedrolo va ser un dels escriptors catalans més importants del segle XX. Va cultivar tots els gèneres per a explicar el seu pensament i per a recrear nous mons. La seva obra és una de les més extenses i variades de la literatura contemporània.
La seva obra teatral
En el teatre va escriure 16 obres en les quals reflexionava sobre la llibertat, analitzada des de perspectives diferents. Denuncia la limitació de la llibertat i es compromet socialment.
Els seus personatges suporten situacions tancades, angoixants i claustrofòbiques i, a més, lluiten per enderrocar els murs de la seva presó.
Característiques del teatre de l'absurd
Les seves obres s'assemblen al teatre de l'absurd que, segons l'autor, empra per a poder burlar la censura franquista. En aquest tipus de teatre trobem:
- Una situació inicial absurda.
- Temps històric i espais concrets indeterminats.
- Personatges anònims.
- Llenguatge sense retoricismes.
Temes principals
Quant als temes, distingim dos blocs:
- Primer bloc: l'activitat dels personatges és l'intent de revolta contra la situació d'opressió.
- Segon bloc: s'endinsen en preocupacions de caràcter filosòfic, com el destí o la mort, i presenten una influència de l'existencialisme.
Entre les seves obres destaquen La sentència i Aquesta nit tanquem.
Característiques de l'escriptura teatral actual
Al final dels anys seixanta hi ha uns canvis en què el teatre d'autor estava sota pressió i molts varen girar l'atenció cap a conceptes alternatius.
Durant els setanta, el teatre es desvinculava de la paraula i el protagonisme l'assumien altres grups de caràcter col·lectiu, en els quals introduïen noves tècniques d'expressió. També es va canviar la concepció de l'espai, que se substituïa per un espai polivalent. Aquestes companyies de teatre independent van unir els clams de modernització i renovació artística amb les reivindicacions socials i polítiques.
Al final dels vuitanta, aquesta tendència comença un procés de recuperació del text. La paraula és un element clau per la seva capacitat d'acció. Benet i Jornet i les institucions que s'havien anat creant a la democràcia van contribuir a millorar i consolidar la infraestructura teatral.
El teatre actual
El teatre de finals del segle XX i principis del XXI es defineix per la seva riquesa i pel seu dinamisme, i una de les causes és la capacitat d'adaptació a espectacles diversos. Es pot parlar d'un nou tipus d'autor teatral, ja sigui com a director o com a actor.
Els autors tracten tota mena de temes, ja que actualment, en l'expressió teatral, tot és vàlid: l'ús de les noves tecnologies amb tècniques antigues o la recerca de nous espais escènics.