Pere Calders: influències, afinitats i mecanismes de la imaginació en la seva obra
Pel que fa a Pere Calders, ja des dels primers contes publicats (El primer arlequí, 1936), l’autor mostra la seva predilecció per uns determinats trets que caracteritzaran el conjunt de la seva obra, com per exemple: la presència de l’atzar, l’imprevist o l’insòlit, i les reaccions que això provoca, uns personatges singulars i, sobretot, l’humor, que és una de les constants en la seva producció. En definitiva, es tracta d’una actitud davant la realitat, una actitud que privilegia la imaginació per damunt de la «realitat» aparent de les coses, i alhora una mirada irònica sobre el comportament humà.
1. Afinitats i influències
Si volem buscar les possibles influències literàries de Calders, caldria distingir entre allò que consisteix en una influència directa i allò que no és sinó una afinitat, un «ambient literari», o una coincidència en la manera d’entendre la literatura.
Calders era poc inclinat a admetre cap influència directa, però reconeix l’ascendent que va tenir sobre el Grup de Sabadell. Calders sobretot en valora l’aire fresc que aquests escriptors van aportar a la literatura catalana contra un determinat ruralisme modernista i contra l’encotillament noucentista. Calders diu que el Grup de Sabadell va aportar una certa ironia i un sentit crític, a través de l’humor.
Calders diu que no va llegir Kafka fins molt més tard, però és innegable que comparteixen algunes similituds, especialment pel que fa al comportament d’alguns personatges davant de situacions absurdes, o a l’ús de determinats recursos humorístics. Tanmateix, en Kafka sempre hi té més pes la dimensió metafísica.
La referència al Noucentisme al·ludeix a Josep Carner, autor que incorpora la ironia no només en els poemes sinó també en les petites proses, que són un veritable model d’humor civilitzat.
En el cas d’un ninotaire com Calders, no hem d’oblidar l’enorme popularitat de la revista infantil En Patufet i de les revistes satíriques d’abans de la guerra com La Campana de Gràcia.
Finalment, cal remarcar la influència de Calders en alguns escriptors de les últimes generacions, visible especialment en alguns dels contes de Jesús Montcada o de Quim Monzó, tot i situar-se en una línia estètica allunyada de la de Calders.
Claus narratives
La fantasia, l’insòlit, l’inexplicable i fins i tot els miracles apareixen sovint en els textos de Calders.
Cal remarcar la coherència de l’obra de Calders, la fidelitat a una manera d’entendre l’art de la literatura, especialment en els contes. Quan el llegim, podem tenir la seguretat de trobar-nos amb unes històries que responen a un determinat univers original i propi. Aquest univers no és el producte d’una oposició forçada, sinó la seva visió del món, passada.
1. Els mecanismes de la imaginació
Els contes d’El primer arlequí ja ens introdueixen completament en l’univers caldersià que es mantindrà pràcticament en la resta de l’obra de l’autor.