Poesia catalana actual: la generació del setanta i la narrativa de Joan Francesc Mira

Poesia catalana actual

A finals dels seixanta, el realisme entra en crisi. En part, per la imminent transició democràtica i en part, perquè l'estètica realista dels anys seixanta necessitava una renovació urgent. Apareix una nova generació de poetes. Aquests autors, encapçalats per Pere Gimferrer, canviaran l'accent del social a l'individual, influïts pel simbolisme i el surrealisme.

Entre aquests poetes de la «generació del setanta», destaquem Francesc Parcerisas, Narcís Comadira i Maria Mercè Marçal. Heus ací els trets més destacables:

• El trencament amb el realisme. L'actitud de l'autor és molt més lírica i més intimista.
• La manifestació del món cultural de l'escriptor a les seves obres a través de la intertextualitat, les referències a altres autors i el joc de la literatura dins la literatura.
• Transgressió moral i ideològica.
• Incorporació de la cultura moderna.
• El retorn a l'estètica simbolista i formalista, amb un llenguatge molt elaborat, ric en imatges i de difícil interpretació.
• El retorn a l'existencialisme.

Narrativa: Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira es dóna a conèixer amb dues obres narratives: El bou de foc i Els cucs de seda, en les quals conrea el realisme de caràcter rural amb intencions mitificadores, com a punt d'inici per a reflexionar sobre la nostra realitat actual.

De fet, en obres narratives posteriors, Mira no renuncia a donar el seu punt de vista sobre la identitat, la idiosincràsia i les vivències socials, culturals i polítiques dels valencians. Com és característic en la narrativa a partir dels anys setanta, hi trobem trets autobiogràfics que l'autor fa servir per donar-nos una visió personalíssima sobre qüestions humanístiques, ètiques i ideològiques de la realitat valenciana actual.

En aquest sentit, destaca la trilogia formada per:

• Els treballs perduts: reconstrucció històrica de València de la mà d'un intel·lectual madur que vol instal·lar una gran biblioteca a l'immens casal que ha heretat.
• Purgatori: viatge interior d'un metge que torna a València, després de molts anys, per cuidar el seu germà malalt terminal.
• El professor d'història: un professor d'història contemporània avança la jubilació després d'un accident grotesc a la facultat. L'última classe es converteix en una extraordinària reflexió sobre el sentit o el final de la història.