La poesia catalana de postguerra: Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol

Salvador Espriu: de l’existencialisme al compromís col·lectiu

Salvador Espriu estudià història antiga i llengües clàssiques. La guerra n’interrompé els estudis i la seua obra. Fou un dels artífexs de la reconstrucció cultural des de la clandestinitat. Fins als anys 60, la seua obra no començà a difondre’s.

Pel que fa a l’obra poètica, evolucionà gradualment des de l’existencialisme fins a una poesia més realista: a Cementiri de Sinera, Les hores, El caminant i el mur i Final del laberint, on plora per la mort dels éssers estimats i la del país. «Sinera» (anagrama d’Arenys, el poble del poeta) adquireix un gran valor simbòlic: la pàtria assolada per la postguerra és un gran cementeri.

El 1960, amb la publicació de La pell de brau, inicia el període realista. La guerra entre germans i la demanda de pau apareixen simbolitzades amb la figura dels jueus, expulsats i perseguits. El poeta s’implica en les aspiracions del poble i pren la paraula per a demanar que Espanya siga un lloc de convivència, respecte i llibertat.

Aquest compromís és present també al Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971), amb freqüents ironies que contrasten amb el to reflexiu de la seua poesia.

Trets característics de l'obra d'Espriu

La seua poesia és plena de símbols. Es caracteritza per tractar temes com:

• La mort d’éssers estimats, de la llengua i del país.
• El compromís del poeta amb el seu poble.
• El pessimismo predominant en contemplar la realitat.
• La recreació mitològica (la qual ofereix molts símbols) per a satiritzar, denunciar i moralitzar.

Miquel Martí i Pol: la veu del poble i l’experiència humana

Nascut a Roda del Ter el 1929, l’obra de Miquel Martí i Pol no es pot deslligar de la realitat. De condició obrera, treballà fins que va agafar una forta malaltia.

La poesia d’aquest autor és autobiogràfica, ja que transforma la seua experiència personal en poesia, en la qual predomina un to descriptiu que explica els sentiments i les idees. Escriu amb un llenguatge senzill, directe, assequible i tendre, però al mateix temps de noble qualitat. Aquest fet el converteix en el poeta més conegut de la poesia catalana contemporània.

A través de la seua obra descobrim una experiència humana; per això, la seua classe social i el seu lloc de naixement marquen la seua trajectòria. Així, la seua poesia ha evolucionat: el poeta fon un temps interior, personal i subjectiu amb un temps obert, exterior i col·lectiu o social, amb la qual cosa el caràcter representatiu de l’obra assoleix una importància més gran.

Evolució poètica de Martí i Pol

• Anys 50: Publica Paraules al vent o Quinze poemes, que mostren una profunda crisi religiosa i existencial. Aquesta el portarà cap a una poesia de compromís social en obres com El poble (1966) o La fàbrica (1972), basades en el seu entorn i en la descripció de la seua vida, fet que el fa un autor original.
• Dècada dels 70: Les seues obres evolucionen condicionades, d’una banda, per la seua malaltia i, de l’altra, per l'arrelament a la vida i a l’amor amb títols com Quadern de vacances (1976) o Estimada Marta (1978).
• Darreres etapes: L’última producció del poeta coincideix amb l’arribada de la vellesa, present en textos com Els bells camins (1987), fruit de l’experiència. Amb tot, la poesia dels anys 90 està definida pel desconcert i el desencís.