Poesia i teatre valencià i català: característiques, renovació i context social
Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual
La poesia no-realista, que en pocs anys es va convertir en hegemònica, va presentar les característiques següents:
- Nous paràmetres del codi textual: la pretensió del poeta amb els plantejaments estètics del moment, introduïa el lector dins del text.
- Pràctica rebel: el discurs poètic és considerat aliè a la lògica del realisme.
- Nous valors de la paraula poètica: usada amb imaginació i ambigüitat, s'emprava per a suggerir i evocar.
- Poesia, eina d'investigació: de la subjectivitat del poeta, com a camí d'accés al món de les idees, que va donar lloc a múltiples actituds creatives.
- Nous arguments: reivindicació de la visibilitat, ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social, desig de modernitat i afany d'universalisme.
L'any 1973, la poesia valenciana s'allunyà del realisme precedent.
Durant els anys 80, la poesia continuà amb els mateixos paràmetres. Els poetes elaboraren una visió de la realitat des del "jo", mitjançant la suma de vivències personals, i concebiren la poesia com a expressió de la pròpia intimitat.
Als anys 90, els poetes abandonaren la idea d'actuar col·lectivament i tendiren a l'autobiografisme i l'intimisme.
La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho
És el poeta més llegit de Catalunya. El seu to popular el feia accessible a tots els públics. La seua constant referència a la situació social i nacional catalana va fer que molts dels seus poemes foren sistemàticament citats per polítics i altres dirigents socials.
Poesia i vida són dos elements que van estar absolutament lligats a la seua obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes de la seua evolució. Miquel, poeta compromès amb la vida, ha construït la seua experiència biogràfica i poètica sobre tres grans valors humans: sinceritat, autenticitat i solidaritat.
Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70
El règim franquista va prohibir el teatre en valencià. En conseqüència, el gènere es va desconnectar dels corrents innovadors del teatre fins després de la Segona Guerra Mundial.
A València, el públic demanava teatre d'evasió, i es programaven funcions còmiques que responien al model del sainet, com ara la revista musical La cotorra del mercat.
A Catalunya es va fundar l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, companyia de teatre que va aconseguir dur endavant una programació i uns mètodes de treball rigorosos.
El 1960 es va fundar l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, oberta a nous corrents teatrals. Joan Oliver va escriure comèdies en què criticava mordaçment la burgesia. Joan Brossa fou el millor representant del teatre avantguardista, inclinat a formes surrealistes, i va escriure una obra dramàtica basada en aspectes de la vida quotidiana.
En l'àmbit valencià, la renovació fou possible quan diversos activistes teatrals van trobar empara en alguns organismes favorables a la posada al dia de l'escena valenciana.