La poesia de Miquel Martí i Pol: realisme, compromís i interiorització
LA POESIA DE MIQUEL MARTÍ I POL
Nascut a Girona, la seua vida està lligada a una classe i condició social determinada, vinculada amb el seu poble i a la fàbrica tèxtil on va viure sempre i on treballa des de molt jove. És un poeta compromès amb la seua terra. L'experiència d'una malaltia degenerativa, que va contraure als 70, va suposar un canvi en la seua manera d'escriure.
D'altra banda, als 80 va col·laborar amb el cantautor Lluís Llach amb el disc Un pont de mar blava, i així sorgeixen els poemes musicats per Llach. A partir d'ací, Martí i Pol es va convertir en un personatge mediàtic i conegut. A més, ha col·laborat amb altres cantants com Paco Muñoz.
En resum, aquesta poesia, de lectura directa i accessible, connecta amb les preocupacions de les persones i presenta dues tendències:
El realisme històric
- El món quotidià dels obrers.
- Personatges amb noms i cognoms concrets i personalitzats.
- Un llenguatge directe, col·loquial i narratiu.
Hi trobem obres com El poble o La fàbrica.
El moment de transició
Pel que fa al moment de transició, hi ha un canvi de tendència per la seua malaltia. Per tant, sorgeix la interiorització, a partir dels 70, amb l'expressió del patiment, la solitud i la reflexió sobre la mort.
Però, ja als anys 90, sorgeix una reflexió sobre fets socials o polítics sobre els quals adreça una mirada crítica; per això, escriu obres com El Llibre d'absències.
T.11: Renovació teatral des de la postguerra fins als 70
Amb la dictadura del general Franco, el català va ser reduït a l'àmbit privat. Es van prohibir les representacions teatrals i no es va permetre la traducció d'obres estrangeres. Això va suposar un teatre poc innovador que va abocar als seus autors a l'exili o a l'espera d'un canvi de situació.
Després de la postguerra, el teatre s'enforteix: es representa Primera història d'Esther, de Salvador Espriu, i Joan Brossa crea la poesia escènica.
A València es viu una situació de diglòssia: teatre culte en castellà i teatre popular en valencià. Destaquem els autors Martí Domínguez i Joan Alfons Gil Albors.
Les institucions teatrals
Als anys 50 es creen institucions teatrals com l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) i, als 60, es crea l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), i s'incorporen corrents com el teatre èpic.
El teatre independent
En aquest context sorgeix el teatre independent, caracteritzat per estar destinat a un públic culte, per rebutjar el teatre comercial i per usar-se com a instrument de lluita i d'incidència política.
Nous dramaturgs i grups
Finalment, van aparèixer nous dramaturgs i grups teatrals com Els Joglars, d'Albert Boadella, a més d'autors com Josep Maria Benet i Jornet i Rodolf Sirera.