La poesia noucentista: Josep Carner i Guerau de Liost
LA POESIA NOUCENTISTA
El gènere noucentista per excel·lència va ser la poesia, amb poetes com Josep Carner i Guerau de Liost. Les característiques de la poesia noucentista són les següents:
- Perfecció formal, seguint les pautes de la mètrica més estricta.
- Submissió de la llengua a un procés de depuració.
- Anàlisi de la natura des de l'òptica ciutadana (domesticada, no salvatge).
- Presentació d'un món idealitzat en el qual preval la descripció.
- Presentació de temes com l'amor o el país del temps d'una manera distant i no apassionada ni sentimental.
- Idealització de la dona, que és objecte d'adoració.
JOSEP CARNER (1884-1970)
Josep Carner va néixer a Barcelona i va ser el principal poeta noucentista. Estudiant precoç (a vint anys ja havia acabat les carreres de Filosofia i Lletres i Dret), va col·laborar amb Pompeu Fabra en l'obra de normativització de la llengua catalana.
Després de la mort de Prat de la Riba, es va incorporar a la carrera diplomàtica. Durant la guerra civil es va mantenir fidel al govern republicà i es va haver d'exiliar, primerament a Mèxic i després a Brussel·les.
El llibre paradigmàtic de la poètica noucentista de Carner és Els fruits saborosos (1906). Els poemes són una reflexió sobre les tres grans etapes de la vida humana: la infantesa, que és l'alegria; la maduresa, que representa la plenitud i l'acceptació de la realitat; i la vellesa, que és la permanència per mitjà del record.
GUERAU DE LIOST (1878-1933)
Guerau de Liost, pseudònim de Jaume Bofill i Mates, va néixer a Olot i, després d'estudiar Dret i Filosofia i Lletres, va exercir d'advocat a Barcelona. Fou una de les figures més importants de la política de la seva època, com a membre de la Lliga Regionalista i fundador d'Acció Catalana.
La seva obra abraça poesia, oratòria, periodisme i assaig polític. En poesia és autor de La muntanya d'ametistes (1908), un recull de poemes inserits totalment dins de l'estètica i l'ideari noucentista. El 1918 publicà La ciutat d'ivori, llibre molt breu en el qual l'autor comença a desvincular-se progressivament de l'estètica d'aquest moviment.