Poesia Valenciana del Segle XX: Estellés, Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés va ser un autor reconegut als anys 70. Als anys 50 publica obres com La nit, en les quals presenta la realitat dolorosa de la postguerra. Els temes són l'angoixa per la monotonia de la vida i l'opressió política i moral. Anticipa la poesia realista dels anys 60. Poc després escriu Llibre de les meravelles, on es veu a si mateix com el poeta que té la responsabilitat de contar les misèries del poble.

Les seues aportacions

• La narració de la crua realitat: fam, mort, precarietat, dolor de la postguerra, misèria, amor, sexe i repressió moral.
• Estil col·loquial però literari, que no es pot separar de la seua temàtica i del poble.
• Referències a la cultura popular per a mostrar la quotidianitat i la realitat, que denuncia amb ironia i paròdia (així com referències a la literatura universal).
• Teatralitat, amb aparició del destinatari, que a vegades és ell mateix o algun suposat interlocutor.
• Relació amb el caràcter col·loquial: Estellés conta històries populars i llegendes urbanes.

Salvador Espriu

L'obra poètica de Salvador Espriu va evolucionar paulatinament des de l'existencialisme dels anys 40 i 50 fins a la poesia més realista.

Existencialisme

A Les hores, el poeta plora la mort dels essers estimats i la del país. Veu la pàtria com un gran cementiri per on passeja perdut, evocant el passat i cercant l'eixida d'un laberint.

Realisme social

El 1960, l'autor inicia el període realista. Els temes són la guerra entre germans, la demanda de la pau, el perdó i la tolerància. El poeta-profeta s'implica en les aspiracions del poble i pren la paraula per moralitzar i demanar que Espanya esdevinga lloc de llibertat, respecte i convivència.

Característiques

• La densitat i l'hermetisme, amb símbols precedents del món antic.
• L'aparició de mots que esdevenen símbols per ser repetits i posats en relació amb un significat abstracte, normalment relacionat amb la mort i amb la llengua.
• Pessimisme, de vegades atenuat amb la ironia i la sàtira, en contemplar l'enfonsament del seu poble.
• Recreació mitològica per satiritzar, denunciar i moralitzar.

Característiques bàsiques de la poesia actual

A final dels anys 60, el realisme entra en crisi per la transició democràtica. Apareix una nova generació de poetes que canviaran l'accent del social a l'individual. Influïts pel simbolisme i el surrealisme, experimenten amb el llenguatge, el qual conceben com un instrument d'introspecció.

Característiques

• El trencament amb el realisme.
• Actitud lírica i intimista.
• La manifestació del món cultural de l'escriptor a través de la intertextualitat i les referències a altres autors.
• La recreació subliminal del món prohibit de la infantesa i la joventut viscudes.
• La incorporació de la cultura moderna: el cinema, el còmic...
• Experiments sobre les possibilitats dels gèneres poètics i narratius.
• El retorn a l'estètica simbolista i formalista, amb un llenguatge molt elaborat, ric en imatges i de difícil interpretació.
• El retorn a l'existencialisme.
• Crisi de les ideologies i actitud de revolta envers l'educació rebuda, amb un món que no reconeixen com a propi.
• La poesia presenta un cert continuïsme, però n'accentua l'experimentalisme.
• La tendència a l'intimisme i l'actitud meditativa.

Miquel Martí i Pol

La seua obra, senzilla, ha tingut una gran difusió gràcies a la col·laboració amb cantautors com Lluís Llach i Raimon, que han musicat nombrosos poemes. El ressò social d'aquest autor està lligat a alguns fets que han marcat la seua vida:

• El lligam al poble natal, on ha viscut sempre.
• La condició obrera, com a escrivent en una fàbrica tèxtil des dels 14 anys fins als 43, que l'ha ajudat a connectar amb els lectors conscienciats amb la realitat obrera durant els anys 60 i 70.
• Les conseqüències de l'esclerosi múltiple, que el va deixar greument impedit.
• El compromís del poeta amb el país i amb la justícia social.

Els seus poemes descriuen la realitat d'herois de la vida quotidiana. El seu llenguatge és directe i narratiu sense caure en el simplisme. Amb paraules senzilles i ben triades, aconsegueix metàfores evocadores i originals que atrauen l'interès del lector.