Predicació, crisi i pensament medieval: Sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda

1. La predicació oral i escrita

Durant l'Edat Mitjana, els monestirs eren centres de cultura clerical i de vida ascètica. Al començament del segle XIII es produeixen canvis vinculats al renaixement de la vida urbana. Les ciutats creixen demogràficament i hi ha un augment de l'activitat econòmica i comercial. Les universitats són centres d'educació vinculats a la ciutat i una alternativa a la vida monàstica.

Ordres mendicants

• Moviments de renovació espiritual.
• Combatien les herèsies (càtars).
• Franciscans i dominics tenen influència durant els segles XIV-XV.
• S'instal·laven en convents i ciutats i organitzaven una activitat incessant.

Casos importants

• Sant Vicent Ferrer: dominic, dedicat a la predicació.
• Francesc Eiximenis: franciscà, divulgador de l'obra escrita.

Nous burgesos

• Mercaders, sastres, metges, velluters.
• Necessitaven altres coneixements i nous codis de conducta.

Mètode

Predicació i divulgació d'obres escrites, amb la capacitat d'influir en la mentalitat medieval.

2. La crisi del segle XIV

A la segona meitat del segle XIV es produeix una forta crisi demogràfica, reflectida en l'obra dels autors: epidèmies (pesta), fam i guerres.

La primera gran pesta (1348)

Va reduir entre un terç i un quart de la població europea i va inspirar el Decameró de Boccaccio.

3. Sant Vicent Ferrer

Vida

• Fill de notari gironí.
• Va néixer a València el 1350.
• Ingressa a l'orde dominicà.
• Estudia a Barcelona, Lleida i Tolosa de Llenguadoc.
• Mestre en teologia i predicador de gran repercussió social.
• Mor el 1419 a Vannes (Bretanya).

Influència

• Conseller dels sectors dirigents de la ciutat de València.
• Participa en el Compromís de Casp (1412).
• Contribueix a posar fi al Cisma d'Occident (1417), un regnat de papes. Per exemple, el papa Luna es va refugiar a Peníscola.
• Fama per miracles i prodigis sorprenents.
• Perdura en la tradició popular (col·laboracions a la ciutat de València).

3.1. La predicació de Sant Vicent Ferrer

Aglutinava multituds arreu d'Europa. Elements que reforçaven l'ambient:

• Penitències i flagel·lacions.
• Processons.
• Misses.
• Sermons de més de 3 hores.

Escrivans

• Anotaven els sermons.
• Es conserven col·leccions de paraules literals.
• Exclamacions i crits.
• Exemple de literatura parlada (oral).

Intenció

• No literària.
• Convèncer i corregir la gent que l'escoltava.
• Predicar l'adveniment de Crist.

Característiques

• Escenografia teatral amb diàlegs, dramatitzacions i expressions populars, canvis i inflexions de veu.
• Interpel·lacions a l'audiència.
• Exemples i comparacions de la vida quotidiana.
• Recursos per captar l'atenció: exclamacions i interrogacions.

Objectiu del sermó

Arribar als vicis de la societat i descriure crament la conducta que convingui.

Vestigis de la llengua popular

• Diminutius.
• Expressions populars.
• Modismes i refranys.

4. Francesc Eiximenis

Vida

• Va néixer a Girona entre els anys 1327 i 1332.
• Ingressa a l'orde franciscà.
• Completa la formació intel·lectual a Oxford, París i Tolosa.
• El 1387 es trasllada a València, on viu fins a la mort, el 1408-1409, a Espanya, consagrat bisbe d'Elna per Benet XIII.

Influència

• Conseller i home de confiança dels jurats de la ciutat de València.
• Resol conflictes socials de l'època.
• Escriu la majoria de les seves obres a València.

4.1. Lo Crestià

Enciclopèdia cristiana que recull tots els sabers de l'Edat Mitjana, destinada als laics i als no creients. Tenia la intenció de tenir 13 llibres, dels quals només se'n coneixen 4.

• Llibre primer: introducció general a la vida cristiana.
• Llibre segon: analitza problemes i temptacions.
• Llibre tercer: concepte de mal i pecat, i presentació detallada dels set pecats capitals.
• Llibre dotzè: tractat polític amb els principis fonamentals del govern de les ciutats. Anomenat El regiment de la cosa pública, explica com s'havia de regir la ciutat de València. Conté una epístola proemial d'elogi entusiasta a la ciutat i al regne.

Objectiu

• No es limita a exposar la doctrina.
• Vol que el creient sàpiga desenvolupar-se davant els problemes.
• Situacions de la nova vida quotidiana.

4.2. Altres obres

• Llibre de les dones: manual de comportament de la dona segons el seu estat civil. Tipus d'estats: donzelles, viudes, casades i religioses.
• Llibre dels àngels: tractat d'angelologia. Promou el culte i la devoció als àngels.
• Vida Christi: vida de Crist. Segons Hauf, combina materials de caire popular amb qüestions teològiques candents i discutides.

4.3. Estil de l'obra

Interès literari

• Llenguatge popular.
• Observació i visió de la vida quotidiana.

Finalitat estilística

• Ser amè i assequible.
• Influir en un públic ampli.
• Llenguatge proper al lector: refranys, frases fetes i acudits.
• Distanciament personal respecte als temes que tractava.
• Recurs preferit: la ironia, que es burla i ataca els vicis.

5. Anselm Turmeda (1355-1423)

Vida

• Nascut a Mallorca.
• Ingressa a l'orde franciscà.
• Estudia a Lleida i Bolonya.
• El 1385, influït pel seu mestre de Bolonya, es converteix a l'islam.
• Fuig a Tunis, protegit pel sultà.
• Treballa com a cap de duanes, es casa i té fills.
• Adopta el nom d'Abd-Al·lah at-Tujamí al-Mayurquí.

5.1. Obra en català

• Escrivia llibres que feia arribar mitjançant mercaders.

Llibre dels bons amonestaments

• Obra molt difosa.
• Recull consells morals escrits en versos de rima fàcil.
• Afirmacions de la fe cristiana amb notes clares de cinisme.
• To moral i anticlerical.

Cobles sobre la divisió de Mallorca

• Sobre la situació política de l'illa de Mallorca.

Disputa de l'ase

• Faula en què discuteix sobre la superioritat de les persones respecte als animals.
• Una assemblea de l'ase, representant dels animals, rebat i al·lega les raons exposades per Turmeda.
• Fort to antimonàstic, satíric i burlesc, amb frares dominics i franciscans atacats sense gens de violència.
• Obra condemnada per la Inquisició; el text original s'ha perdut.

Ambivalència de Turmeda

• Símptoma de la crisi de valors de l'època.
• Personalitat perplexa.
• Miquel d'Epalza sosté que era un home de doble fidelitat: cristiana i musulmana.
• Exemple de relacions polítiques i ideològiques complexes.
• Considerat, en el fons del seu esperit, racionalista i escèptic.