Les Quatre Grans Cròniques Catalanes: Història, Autors i Estil
Les Quatre Grans Cròniques: La història era una manera de justificar la política d'un monarca, d'infondre l'orgull nacional entre la població. La historiografia es componia d'elements religiosos, èpics i cavallerescos. Els primers textos historiogràfics foren traduccions del llatí. Durant els segles XIII i XIV cal destacar les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III. Aquestes cròniques, escrites en prosa, fomenten el patriotisme, exalten l'esperit nacional al voltant d'uns herois, justifiquen la política dels reis d'Aragó i ofereixen una visió providencialista de la història.
Llibre dels feits o Crònica de Jaume I, el Conqueridor
Recull les confessions d'un home d'Estat. Jaume I hi parla dels seus avantpassats, de la conquesta de Mallorca i de la conquesta de València.
El seu estil:
- Llenguatge popular i improvisat, propi de qui dicta perquè un altre escrigui.
- Participació directa en allò narrat.
- L'ús del plural majestàtic hi és constant.
- Esperit militar i heroic.
- Sentiment religiós i providencialisme.
Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors
Bernat Desclot fou un funcionari de la cancelleria contemporani de Pere II el Gran i Alfons II. El gruix de l'obra tracta el regnat de Pere II el Gran, qui fou tresorer reial i sobre qui té un gran coneixement com a home de confiança. El mèrit és utilitzar les fonts més diverses sense que això resti coherència al relat. Té amplíssims coneixements de política exterior (Castella i Europa).
L'autor s'amaga darrere d'una gran objectivitat, només alterada quan manifesta la seva admiració per Pere II.
La crònica de Ramon Muntaner
Ramon Muntaner, cavaller de vida novel·lesca, va participar en nombroses guerres i expedicions, com la conquesta de Menorca. La crònica de Muntaner és un autèntic llibre de memòries de les seves aventures al servei dels reis d'Aragó.
Característiques:
- El monarquisme incondicional de l'autor.
- La religiositat i les reflexions didàctiques i moralitzadores.
- El detallisme violent i cru.
El seu estil:
- Llenguatge senzill i directe, carregat de refranys i girs populars.
- Ús de recursos propis dels joglars per mantenir l'atenció i la intenció de l'auditori.
Crònica de Pere III, el Cerimoniós
Pere III va ordenar, dirigir i revisar aquesta crònica. Consta d'un pròleg redactat pel mateix monarca. El primer capítol està dedicat al seu pare, Alfons III. Pere el Cerimoniós fou un polític, no un rei cavalleresc, i per això l'obra parla constantment de gestions diplomàtiques i polítiques.
Estil:
- Llenguatge elegant i solemne.
- Una sintaxi ben ordenada.
- La redacció en forma autobiogràfica.