Les Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes i els seus Autors
Introducció a les cròniques medievals
Antigament, una crònica era una narració de fets històrics com ara conquestes o expansions colonials. Durant els segles XV i XVI hi va haver una gran proliferació de cròniques que narren l'arribada i conquesta del Nou Món. Aquestes cròniques, escrites ja en llengua romanç, tenen el precedent en l'antiguitat clàssica que es remunta a molts dels llibres que componen la Bíblia, tant de l'Antic Testament com del Nou.
El Llibre dels fets (Crònica de Jaume I)
El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és una autobiografia del rei, que comprèn des del naixement, el 1207, fins a la mort del monarca, el 1276. És una mena de confessió espontània del rei que aquest hauria dictat. No sempre es tracta d'una crònica sobre fets polítics o militars, ja que sovint s'hi reflecteixen moments de la vida personal o reflexions íntimes.
Les seues característiques principals són:
- L'ús del nós majestàtic.
- Un estil viu i fluid.
- Predomini d'un to conversacional.
La Crònica de Bernat Desclot
Bernat Desclot (1240? - 1288?) fou l'autor del Llibre del rei En Pere d'Aragó i els seus antecessors passats (1280 - 1288), conegut habitualment com a Crònica de Bernat Desclot. Es creu que l'autor era Bernat Escrivà, funcionari valencià. La crònica és una narració perfectament cohesionada sobre el regnat de Jaume I i, sobretot, de Pere el Gran, personatge central. L'estil està influenciat per la prosa cancelleresca i, també, per la literatura èpica i cavalleresca, la tradició joglaresca i les escriptures sagrades.
La Crònica de Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, 1265 - Eivissa, 1336) fou cronista, funcionari i soldat, tal com ens explica en la mateixa crònica. L'any 1311 es casa a València amb una dama amb qui té dos fills i una filla. El 1315 té cura del trasllat de l'infant Jaume, futur Jaume III de Mallorca, que el nomenarà cavaller uns anys més tard.
Entre 1325 i 1328, Muntaner escriu la Crònica a la seua alqueria de l'Horta de València, a Xirivella. L'obra, que narra els regnats de Jaume I, Pere el Gran, Alfons el Franc, Jaume II i Alfons el Benigne, destaca per l'alt nivell narratiu. Usa elements joglarescos que ens ho indiquen (les contínues interaccions amb el públic a qui va dirigit el relat, com el característic «Què us diré?»), a banda d'usar un llenguatge viu i col·loquial.
La Crònica de Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós, rei d'Aragó, Catalunya, València i Sardenya, fill d'Alfons el Benigne i de Teresa d'Entença, hereva del comtat d'Urgell, va nàixer a Balaguer l'any 1319 i va morir a Barcelona el 1387. Proclamat rei als 16 anys, va pacificar Sardenya i es va enfrontar a Gènova, la gran rival de la Corona en el comerç de la Mediterrània. Pel que fa a la política mediterrània, va reincorporar a la Corona els ducats d'Atenes i Neopàtria i va preparar l'annexió de Sicília. Es va casar quatre vegades.
La seua és una crònica més moderna en la qual les gestions diplomàtiques substitueixen les campanyes militars. Empra un estil elegant i solemne, ple de fórmules i documents administratius que combina amb una escriptura clarament autobiogràfica.