Les quatre grans cròniques medievals de la Corona d'Aragó

Introducció a les quatre grans cròniques

Les obres en prosa de tema històric més rellevants de la baixa edat mitjana són les quatre grans cròniques que narren les gestes dels reis de la Corona d'Aragó. La crònica és un gènere informatiu que explica uns fets amb predomini de l'objectivitat, on es barregen alguns elements llegendaris; en la subjectivitat s'observa la intenció de justificar la política duta a terme pels mateixos reis, en un context ideològic teocèntric en què s'identificava la voluntat reial amb la de Déu.

Característiques generals

• Elements de ficció: Hi trobem elements de ficció sovint procedents de la literatura cavalleresca.
• Patriotisme: Tant l'exaltació de l'esperit de la nació com la justificació de la política dels reis.
• Sentiment religiós: La fe en la providència divina, és a dir, la creença que les decisions del rei responen a la voluntat de Déu i que l'ajuda divina és el millor remei davant qualsevol problema o enemic.
• Intenció didàctica i moralitzadora: Les cròniques medievals tenen com a objectiu instruir i transmetre valors exemplars.

Estudi de les quatre cròniques

1. El Llibre dels feits (Jaume I)

L'autor del Llibre dels feits és el rei Jaume I. S'hi narren, de forma autobiogràfica i seguint un ordre cronològic, els fets esdevinguts des del seu naixement fins a les conquestes territorials de Mallorca, València i Múrcia. La llengua del Llibre dels feits és viva, senzilla i plena d'expressivitat. Empra el nós majestàtic, fórmula amb què el rei es refereix a si mateix.

2. La Crònica de Bernat Desclot

En la Crònica de Bernat Desclot, l'autor devia ser funcionari de la cort. Se centra en el regnat de Pere II el Gran i narra els episodis de la campanya del rei a Sicília. El narrador empra la tercera persona des d'un punt de vista extern als fets, la qual cosa dona aparença d'objectivitat i impersonalitat, amb algun tic administratiu derivat de la transcripció de documents que s'hi fa.

3. La Crònica de Ramon Muntaner

La Crònica de Ramon Muntaner (1265-1336) fou escrita per aquest cavaller que fou testimoni de les campanyes bèl·liques i conegué de prop els personatges històrics de l'època. Començà a escriure la seua crònica en 1325 a Xirivella amb l'objectiu de lloar les proeses i les virtuts dels reis del casal d'Aragó. Presenta un llenguatge joglaresc, fent ús de fórmules que reforcen l'interés narratiu, com ara l'apel·lació al públic.

4. La Crònica de Pere el Cerimoniós

Pel que fa a la Crònica de Pere el Cerimoniós, l'autor és el rei Pere III de Barcelona i IV d'Aragó (1336-1387), qui dedicà grans esforços a l'organització de la cancelleria reial. La crònica narra els fets esdevinguts durant el regnat del seu pare, Alfons III el Benigne, i el seu propi. Com a relat autobiogràfic empra el nós majestàtic i un llenguatge elegant i madur propis de l'humanisme. Narra episodis que palesen la crueltat del seu govern, com ara l'assassinat del seu germanastre l'infant Ferran o bé les explicacions de les seues represàlies contra els nobles de la Unió, revoltats a València en 1348.