Quim Monzó: narrador català de la vida quotidiana, l'absurd i la ironia
Quim Monzó, un dels narradors catalans més valorats
Quim Monzó és un dels narradors catalans més valorats per la crítica literària i pels lectors.
La seva obra ha estat traduïda per tot el món i ha guanyat molts premis literaris. Ha publicat algunes novel·les i, sobretot, contes.
Ha recollit i publicat en forma de llibre els seus articles periodístics, ha fet lletres de cançons, guions cinematogràfics, ha traduït obres d'importants autors estrangers i ha col·laborat a la ràdio i a la televisió.
Etapa de trencament i estil personal
Després d'una primera etapa més experimental, etapa de trencament, va crear un estil molt personal.
La majoria dels seus contes no tenen un argument amb plantejament, nus i desenllaç. La narració es construeix sobre una idea bàsica que s'amplia o s'exagera fins a arribar a un final sorprenent, humorístic i absurd que marca la idea principal del relat.
La seva narrativa té trets temàtics i de discurs.
Temàtica: la vida quotidiana i la societat occidental
La primera matèria de les seves narracions és la vida quotidiana del món occidental. Estudia les formes de vida actual i el pensament dominant. Fa un retrat crític d'una societat hedonista, consumista i desideologitzada dels nostres dies.
El relat amb el qual fa aquesta crítica de la societat és variat:
- Introdueix elements inquietants, estranys o sobrenaturals presentats a través de la ironia.
- Fa paròdia de personatges i fets célebres de la literatura universal.
- Fa un retrat objectiu de la vida quotidiana: relacions interpersonals, invasió d'objectes industrials i consumisme.
En l'obra de Monzó és interessant el tractament, el to i la manera de narrar històries intranscendents.
Estil: sobrietat i joc de paraules
Les frases curtes, la sobrietat, el lèxic modern i agosarat i el joc de paraules proporcionen un estil net, sense brodats, que el converteixen en el narrador més emblemàtic i original de la narrativa moderna.
Obres destacades en la narrativa curta
Èxits de Quim Monzó en la narrativa curta són, entre altres:
- Uf, va dir ell (volum de contes)
- El millor dels mons (volum de contes)
Són reculls de narracions en què la vida quotidiana i l'absurd, el desig i la realitat, l'humor i la reflexió són presentats a través de personatges anònims, plens de dubtes i vacil·lacions que representen els antiherois del nostre món capitalista.
A vegades aquestes situacions quotidianes i costumistes, explicades amb ironia, contrasten amb una dura descripció de la incomunicació i la insolidaritat.