Quim Monzó: Narrativa, Contes i Literatura Periodística de la Generació dels 70
Quim Monzó i la narrativa catalana de la generació dels 70
Self Service, escrita en col·laboració amb Biel Mesquida, és una producció posterior de Quim Monzó que ens remet a les coordenades estètiques d'autors de la generació dels 70, marcada per la politització del període de la Transició.
Ja s'apuntaven notes que han esdevingut característiques del seu món: l'esperit crític, l'univers ciutadà, l'atracció per petites històries de personatges anònims...
Monzó va abandonar els plantejaments de les primeres obres per una narrativa més directa i propera al lector. Després del primer recull de contes (Uf, va dir ell) es fa perceptible una evolució cap a la màxima d'elisió d'elements innecessaris.
Característiques dels contes
Els seus contes es basen en una idea inicial i única que produeix un gag: situació còmica en els primers llibres i en els darrers.
Els motius de la narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l'escriptura. Predominen temes com:
- la rebel·lió dels objectes;
- el trencament de la barrera entre els espais de la ficció i la realitat.
L'illa de maians i El perquè de tot plegat
Però en L'illa de maians predomina la denúncia de les vanitats del món literari i l'acte de l'escriptura.
El primer recull de la dècada següent, El perquè de tot plegat, els seus contes tendeixen a agrupar-se en dos grans pols temàtics:
- Discursos sobre les relacions amoroses de l'època.
- La reescriptura en clau irònica o la deformació d'episodis literaris, com La metamorfosi kafkiana, en què l'insecte es converteix en home.
Mil cretins i la reflexió sobre la vellesa
L'últim llibre de contes és Mil cretins, una reflexió amarga sobre la vellesa, la decadència física i el pas del temps.
La literatura periodística
Monzó va iniciar una via de reflexió literària a través de la crònica i el reportatge, amb els recursos retòrics de l'argumentació: la paròdia, la ironia i la reducció a l'absurd.
La literatura periodística posa la penetració analítica i la força argumentativa del seu discurs davant dels discursos oficials, les mitges veritats i els tòpics progressistes.
Temes abordats
- Les trampes del bilingüisme;
- L'espanyolisme trontollant;
- La publicitat institucional.