Ramon Llull: Vida, Obra i Creació de la Prosa Literària Catalana
Ramon Llull: Vida, Obra i Transcendència
Biografia i conversió
Ramon Llull va nàixer a Mallorca al si d’una família noble. Va ser educat com a cavaller. Cap als trenta anys va experimentar un profund canvi espiritual que afermà la seua fe cristiana arran de la visió de Jesucrist; a partir d’aquest moment, es va desprendre de tots els béns, va abandonar la família i passà a tenir una vida dedicada exclusivament a Déu.
Es va fixar tres grans objectius o ideals vitals:
- Tasca missionera: dedicada a ensenyar la doctrina cristiana i procurar la conversió d’infidels.
- Composició de llibres doctrinals: per fonamentar i transmetre el dogma cristià.
- Creació d’escoles: fundació de centres d’aprenentatge per a futurs missioners.
Llull fou un home de vasta cultura que estudià profundament ciències, filosofia i gramàtica, entre altres branques del saber. Escrigué sobre filosofia, teologia, ciència, així com obres narratives, místiques i polítiques.
L'obra de Ramon Llull i la seua intencionalitat
L’obra de Ramon Llull és summament extensa. Fou el primer escriptor a impulsar el català com a llengua de cultura, motiu pel qual és reconegut com el vertader creador de la prosa literària catalana.
- Obres de caràcter filosòfic, teològic o científic: tenen la intenció d'exposar de manera clara, convincent i organitzada tot el saber humà per tal de demostrar racionalment la veritat del cristianisme enfront de les altres religions.
- Obra narrativa: pretén reflectir l’ideal de vida cristiana, amb una evident finalitat didàctica adreçada a les noves capes socials burgeses.
- Obra mística: cerca afavorir la meditació i el diàleg interior amb Déu. Aquesta dimensió mística inclou alhora ressonàncies humanes molt properes a la lírica amorosa, rica en metàfores, al·legories, símbols i imatges poètiques.
- Obra poètica: expressa les vivències personals, els sentiments i les fermes conviccions de la seua fe.
Aportació a l'estàndard literari i creació lèxica
Ramon Llull va establir un estàndard literari caracteritzat per un ús pragmàtic de la llengua; és a dir, emprava l’idioma abans com a instrument de divulgació i comunicació de la fe que no pas per una simple recerca estètica.
En l’àmbit lingüístic, la seua figura és cabdal: va dur a terme una extraordinària tasca de creació lèxica (neologismes), cobrint la mancança de vocabulari tècnic i científic que fins aleshores només s’expressava en llatí o grec.
L’aportació de Ramon Llull a la consolidació de l’estàndard literari català va resultar decisiva: abans de la seua producció, la prosa catalana es trobava encara en una etapa romanç incipient. Gràcies a Llull, la llengua catalana assolí per primera vegada un estat de plena maduresa expressiva i intel·lectual.