Del Realisme al Naturalisme: Joan Maragall i el Noucentisme
Del Realisme al Naturalisme
El Realisme és el corrent artístic de mitjans del segle XIX (oposat al Romanticisme) que es caracteritza per voler representar la realitat immediata fent-ne una descripció objectiva, sense embellir-la ni idealitzar-la. En el naixement del Realisme va tenir molta influència el positivisme, la fe en el progrés social i econòmic sorgit de la Revolució Industrial.
En la literatura es crea un nou model de novel·la, la novel·la realista, que es considera el gènere més apte per reproduir el món real i exterior a l'escriptori. El novel·lista abandona els temes fantàstics, llegendaris i meravellosos, amb l'objectiu d'acostar-se a la realitat immediata. També mostra un gran interès per tots els aspectes de la societat.
La trama es centrarà en dos eixos: la descripció de l'ambient social i l'anàlisi de la conducta dels protagonistes. Escriu en tercera persona, amb un narrador omniscient i omnipresent.
Naturalisme: durant l'últim terç del segle XIX alguns escriptors realistes, influïts pel naturalisme filosòfic i les ciències experimentals, evolucionen cap a actituds més radicals, i intenten demostrar que els personatges estan sotmesos al determinisme universal. L'escriptor francès Émile Zola pretenia convertir la novel·la en un estudi científic.
Joan Maragall
(1860-1911, Barcelona)
Va estudiar la carrera de Dret. Un cop va deixar de ser advocat, va optar per la vida intel·lectual i es va incorporar a la vida social i política de Barcelona.
Obra
No té una obra gaire extensa, però s'hi pot percebre una evolució de l'estil:
- a) El 1895 publica el seu primer llibre, Poesies, que inclou el poema La vaca cega.
- b) El 1898 va publicar l'Oda a Espanya, amb motiu del desastre colonial espanyol.
- c) El 1900 publicà Visions i cants, una obra plena de vitalisme.
- d) El 1903 llegeix el discurs Elogi de la paraula, publicat el 1905 en la seva presentació com a president de l'Ateneu Barcelonès.
- e) El 1904 publica Les disperses, on mostra una gran atracció per la natura, com si fos una cara visible de Déu.
- f) El 1906 va publicar Enllà.
- g) El 1909 publica a La Veu de Catalunya el poema Oda a Barcelona.
- h) El 1911 va publicar el seu últim llibre, Seqüències.
El Noucentisme
S'anomena Noucentisme el moviment estètic i cultural vigent a Catalunya entre el 1906 i el 1923. Va ser un moviment per impulsar la difusió d'idees i l'aplicació d'una política cultural. L'any 1911 suposa l'inici del gran auge noucentista, coincidint amb la creació de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. En canvi, el 1920, amb la retirada d'Eugeni d'Ors de la política cultural catalana i la marxa de Josep Carner a l'estranger, es va iniciar la davallada del moviment.
En el seu origen, fou una aposta de modernitat per a un nou segle (anys nou-cents), en què el retorn al classicisme havia d'anul·lar les maneres del vuit-cents. Es redueix la creació de determinats gèneres literaris: la poesia i l'assaig.