La realitat contemporània en els assajos de Joan Francesc Mira: Joan Fuster, Josep Maria Benet i Jornet i el teatre actual

La realitat contemporània en els assajos de Joan Francesc Mira.

Joan Francesc Mira es dóna a conèixer amb dues obres narratives: Els cucs de seda, en les quals conrea el realisme de caràcter rural amb intencions mitificadores. En obres narratives posteriors no renuncia a donar el seu punt de vista sobre la identitat. En la narrativa a partir dels anys 70 hi trobem fets autobiogràfics per donar-nos una visió personalíssima sobre qüestions humanístiques.

La trilogia

Destaca la trilogia formada per:

• Els treballs perduts: reconstrucció històrica de València de la mà d’un intel·lectual madur que vol instal·lar una gran biblioteca.
• Purgatori: viatge interior d’un metge que torna a València.
• El professor d’història contemporània: avança la jubilació, i l’última classe es converteix en una extraordinària reflexió sobre el sentit o el final de la història.

En Mira sovintegen les referències clàssiques, mitològiques i culturals (Borja, Papa).

Articles d’opinió (Els temps i els assajos, Els valencians i la terra). També ha contribuït a l’anàlisi i la reflexió de la realitat amb obres com Sant Vicent Ferrer.

Repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.

Joan Fuster va iniciar la carrera literària amb la publicació d’excel·lents poemaris com Sobre Narcís, però la seua obra literària es conforma sobretot amb l’assaig. Aquest gènere fou perseguit durant els primers anys de la postguerra, ja que era considerat perillós per la seua forta càrrega ideològica. Durant la transició democràtica, va rebre amenaces i atemptats amb bomba per part de grups d’ultradreta.

Com a assagista és una figura cimera. La seua obra assagística és amplíssima i de temàtica molt diversa:

• Literatura: tracta els temes relacionats amb la història de la literatura.
• De caràcter cívic i social: són els assajos més polèmics i influents, com Nosaltres els valencians, una reflexió profunda sobre el passat i el present dels valencians.
• De caràcter humanístic: reflexiona sobre l’ésser humà i la realitat que l’envolta, com a Diccionari per a ociosos.
• Obres properes a l’assaig: Aforismes i consells, Proverbis i insolències.

Sol utilitzar les cometes quan vol remarcar alguna cosa d’importància. Estil fresc, molts col·loquialismes i ironia.

L’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.

El teatre de Josep Maria Benet i Jornet segueix una evolució paral·lela a la literatura de postguerra:

• S’inicia en el realisme social (Una vella, coneguda olor).
• Presenta una renovació intimista i la recerca de l’espai mític.
• Sense abandonar el realisme, pren una orientació simbolista amb Revolta de Bruixes.

El més característic del seu teatre és la pressió del medi sobre els personatges. Hi és freqüent la denúncia de l’actitud d’aquells que, en aconseguir el benestar econòmic, s’oblidaren de les penúries que havien passat.

La tasca com a guionista cinematogràfic i televisiu li ha donat una gran popularitat. És creador de sèries televisives en català com Poble Nou, El cor de la ciutat i Ventdelplà.

• Poble Nou fou la primera telenovel·la en català. La història d’aquest serial, a més d’aportar punts de reflexió sobre valors i preocupacions actuals, ha contribuït a la integració social.
• Ventdelplà és l’última telenovel·la.

Característiques de l’escriptura teatral actual.

A partir dels anys 60, el teatre és tan sensible com els altres gèneres a la renovació que requereix la fi de la dictadura franquista i l’obertura a la modernitat. Els nous camins teatrals es basen en grups de teatre independent i universitari.

Les principals característiques són:

• L’espai escènic: al carrer o en espais poc habituals. La Cubana comença la representació d’una nova etapa del teatre recent; La Fura dels Baus o Comediants converteixen un estadi olímpic en un teatre.
• Participació de tot el grup en l’escriptura del text teatral, com a Albena Teatre. Importància del director escènic, amb implicació total en l’obra.
• Globalització del concepte teatral: univers simbòlic, massa visual i una aportació d’originalitat no sempre evident.
• Barreja de mitjans expressius: el teatre és un espectacle global, on s’utilitzen noves tecnologies.
• El teatre actual també es presenta a la televisió, amb sèries com Unió Musical Da Capo, d’Albena Teatre, o obres d’humor com Autoindefinits.