Renaixement i Barroc: Història, Literatura i Característiques Culturals
El Renaixement
Va ser un moviment cultural que va sorgir a Itàlia a mitjan segle XIV i que, posteriorment, es va estendre per tot l'occident europeu. Va tenir el seu moment més intens de renovació cultural i ideològica entre el 1490 i el 1560.
Es va caracteritzar per:
- La revalorització de la cultura de l'antiguitat clàssica.
- El sorgiment d'una consciència de la dignitat que donen a l'home la cultura i el domini del bell llenguatge.
- Una actitud més reflexiva davant l'obra d'art.
- Una ambició conscient i una actitud més crítica.
Característiques de la literatura renaixentista
En les obres literàries en llengua vulgar, es poden delimitar una sèrie de trets que diferencien la producció renaixentista de la medieval:
- Consciència d'estil
- Sentit crític
- Classicisme
- Harmonia
- Recerca de la bellesa
- Gust pel paisatge
- Paganisme
- Rebuig del retoricisme
- Efecte d'espontaneitat i senzillesa lingüística
- La imitació de Petrarca en poesia, entre d'altres
El Barroc
Producte d'una forta crisi de la vida espiritual, política i social europea, el Barroc va ser el corrent artístic i ideològic que va manifestar, durant el segle XVII, el pessimisme que substitueix la confiança de l'home del Renaixement.
Un dels temes principals és la fugacitat del temps i els canvis incessants que produeix, que configuren una visió del món com un gran teatre on tot és il·lusió i somni. Per això, la literatura expressarà sovint temes pessimistes i depriments, i es complaurà en la descripció de la lletgesa i de la brutícia, o es manifestarà en una conclusió dominada pel sentiment de desengany.
Els autors barrocs són capaços d'extremar al màxim la lluminositat, el luxe i la sensualitat, i de revelar-ne alhora la misèria o la vulgaritat.
La Poesia i el Teatre Barrucs
Només a Catalunya es va conrear una poesia i un teatre barrocs en català, mentre al País Valencià la nova escola es va expressar quasi totalment en castellà.
Autors destacats
- Francesc Vicenç Garcia (1582-1623): Conegut com el Rector de Vallfogna, va decantar decisivament l'evolució de la poesia catalana envers els models barrocs. Una part de la seua producció té un caràcter artificiós i elegant, però la major part són poemes burlescos.
- Francesc Fontanella (1610/1620-1680/85): Es va proposar crear una literatura nova, segons els models europeus vigents. Aquesta actitud recollia l'eufòria política de la Guerra dels Segadors contra Castella, que va fracassar. Les seues tècniques són les habituals de la poesia cultista: hipèrbatons, antítesis, al·literacions, enumeracions i metàfores.
Obres emblemàtiques
Lo Desengany, de Francesc Fontanella, és l'obra dramàtica més important de la literatura barroca catalana. Tirsis i Miré són dos pastors que van a l'encontre del màgic Maure perquè done solució a les seues penes amoroses. Aquest els ajuda fent-los participar en una representació teatral de les bodes de Venus (amant de Mart) i Vulcà.