La Renaixença catalana: ideals romàntics, llengua i literatura
La Renaixença i els ideals romàntics
Així doncs, els ideals romàntics permeten desenvolupar la ideologia de la Renaixença.
Llavors es va donar una recuperació del català com a llengua de cultura, es va reivindicar el seu passat gloriós com a llengua de l'administració, de la ciència i de la literatura, i es va estimular la recuperació d'aquests usos, sobretot del literari. Des del punt de vista literari es veu una clara influència en l'interès de les nacions oprimides i l'atracció per l'edat mitjana (màxim esplendor de la literatura culta en llengua catalana).
Objectius de la Renaixença
Els objectius de la Renaixença foren recuperar i depurar la llengua catalana. Així doncs, es van prendre mesures per intentar conscienciar la població de la identificació entre llengua i nació, enfortint la consciència diferencial com a poble, definir-la i reivindicar-la.
Per altra banda, es va fomentar l'aparició de nous escriptors que permetessin recuperar els diferents gèneres literaris, estimulant el paper de les institucions (per a la normalització i la normativització de la llengua) com també la creació de noves entitats, com els Jocs Florals.
A més, es va reconstruir l'època d'esplendor nacional amb la divulgació dels clàssics medievals, la reivindicació de la literatura popular, la potenciació i el conreu de tots els gèneres literaris.
L'ús del català en els diferents gèneres literaris
Pel que fa a l'ús del català en els diferents gèneres literaris, la situació és la següent:
- Premsa: s'aprecien dificultats notables (manca de lectors i de codificació gramatical).
- Poesia: és el gènere més conreat (J. Verdaguer).
- Novel·la: també s'aprecien dificultats (la manca d'una tradició i d'una infraestructura); el màxim exponent del gènere és N. Oller.
- Teatre: continuen les prohibicions i s'inicia una certa recuperació (F. Soler, A. Guimerà).
Les dues etapes de la Renaixença
Podem distingir dues etapes de la Renaixença.
Primera etapa: elitisme
La primera etapa es caracteritza per l'elitisme. Així doncs, es tractava d'un moviment allunyat de la realitat cultural de la gran majoria dels catalans, ja que s'usa el català de la literatura medieval i el punt de vista es torna més conservador.
Segona etapa: dimensió col·lectiva
En la segona etapa (començada al voltant de 1859), la cultura deixà de ser patrimoni exclusiu dels grups privilegiats. El moviment ja ha adquirit una dimensió col·lectiva, ja que es produí la restauració dels Jocs Florals, que foren una plataforma de difusió social de la literatura catalana.