La Renaixença i el Romanticisme: moviments, trets i autors clau de la literatura catalana
Conceptes clau
- Llemosí: terme que es va utilitzar a partir del segle XVI per designar la llengua catalana, inspirant-se en el seu parentiu amb l'occità.
- Alexandrí: vers de 12 síl·labes.
- Renaixença: moviment de renovació cultural iniciat a Catalunya a la primera meitat del segle XIX, que es va manifestar com a voluntat de restauració de l'ús culte del català després de tres segles de feble activitat literària.
- Sturm und Drang: moviment literari juvenil que va sorgir entre 1770 i 1785 com a reacció a la Il·lustració i com a primera manifestació del moviment romàntic alemany.
- Diglòssia: situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l'un per a funcions formals, generalment en l'ús escrit, enfront de l'altre, usat per a funcions informals, bàsicament orals.
- Fulletó: part d'un periòdic, generalment la inferior d'una pàgina, reservada per publicar-hi fragmentàriament un text literari, sovint numerat a part per ser relligat en volum.
7. Costumisme i realisme. Trets
Costumisme
- Realitat immediata
- Personatges tipificats
- Diàleg real
- Absència d'argument
- Descripció detallada de la realitat
- Llenguatge molt dinàmic
Realisme
- Considera la raó com l'únic instrument vàlid per copsar la realitat.
- Aspira a explicar amb rigor i objectivitat la societat de la seva època.
- Descripció dels aspectes positius i negatius de la realitat.
- Llenguatge culte
- Vocabulari exacte
8. Cinc trets del Romanticisme
- Independència de l'artista: l'art es pot aprivar de la llibertat artística; l'art no segueix regles i es deixa dur per la imaginació.
- Visió melancòlica de la vida.
- Valor de la literatura i l'art popular: és fruit de la intuïció lliure.
- Nacionalisme: els canvis volen destruir les tradicions del poble.
9. Objectiu de la Renaixença
La Renaixença té com a objectiu prestigiar la llengua catalana. En la poesia, aquest prestigi li'l donà Jacint Verdaguer; en el teatre, Àngel Guimerà; i en la narrativa, Narcís Oller.
10. Primer, la Renaixença o el Romanticisme?
Primer el Romanticisme, que va aparèixer a la fi del segle XVIII a Anglaterra i Alemanya. Aquest es va estendre durant la primera meitat del segle XIX per Europa, i la Renaixença és la forma que pren el Romanticisme a les zones de parla catalana.
11. L'escissió entre «poetes de guant» i «poetes d'espardenya»
La frase fa referència a la divisió que va portar la Renaixença valenciana a un carreró sense eixida:
- Poetes d'espardenya: utilitzaven el valencià col·loquial únicament per difondre l'ideari liberal a una població monolingüe en valencià, sense cap propòsit de restaurar-ne l'ús culte.
- Poetes de guant o llemosinistes: van reduir la restauració literària a la composició ocasional d'una poesia artificiosa i arcaïtzant.
Aquesta divisió duraria tot el segle XIX i només acabaria a començament del segle XX, amb Pompeu Fabra, que a la seva obra va establir la gramàtica, el lèxic i l'ortografia del valencià.
14. Aspectes positius dels Jocs Florals
Els Jocs Florals van ser positius perquè garantiren una continuïtat i una projecció social de l'esforç aïllat i intermitent de l'escriptor en llengua catalana, i li van donar un prestigi que abans no tenia.
15. Aspectes negatius dels Jocs Florals
Els Jocs Florals van ser negatius perquè no tenien com a objectiu restaurar el ple ús literari del català.
21. Grups poètics
Els poetes del grup de Constantí Llombart usen una llengua vulgar o popular i s'anomenen poetes d'espardenya, mentre que el grup de Llorente són els anomenats poetes de guant o llemosinistes.