Renovació Teatrals als Anys 70 i la Poesia de Miquel Martí i Pol

Renovació Teatral als Anys 70

Després de la Guerra Civil, es va prohibir fer teatre en català, mentre que a València el règim va folkloritzar la cultura i, encara que les representacions en valencià eren freqüents, aquestes eren de sainets, amb la qual cosa es mantenia la diglòssia i l'anormalitat literàries.

El teatre de nova creació es caracteritzà per l'absència de referències al context polític i social: melodrames lacrimògens que representen ambients sòrdids i de pobresa. Evoluciona cap al melodrama edificant, on la bondat d'uns personatges commou l'ànima dels personatges dolents. Aquestes obres eren el resultat d'adaptar la filosofia existencialista a una ideologia catòlica. Cal destacar a Alexandre Puig.

A meitat dels anys 50, la traducció d'obres estrangeres permet actualitzar el nostre teatre. A més, el neorealisme, els corrents existencialistes i la influència del teatre èpic, fan evolucionar el teatre dels anys 60 cap al realisme social, a partir de la fundació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, fet que va suposar una revolució de la nostra escena introduint novetats teatrals europees.

Modalitats del Teatre Social

• El teatre document: intenta posar en escena un fet històric controvertit a partir del qual s'indaga sobre les causes i conseqüències a través dels personatges, on destaca Ximo Vidal.
• La sàtira política: compartia la finalitat del teatre document, però en clau humorística. El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, és l'obra més representativa on es defensa la llibertat d'expressió.

Altres Corrents Escènics

Cal destacar els grups de teatre com Els Joglars, que posaren en escena obres polèmiques i controvertides. Finalment, cal fer referència al corrent avantguardista representat per Joan Brossa i Manuel de Pedrolo.

Miquel Martí i Pol

Nascut a Roda de Ter el 1929, l'obra de Miquel Martí i Pol no es pot deslligar de la realitat. De condició obrera, treballà fins que va agafar una forta malaltia.

La poesia d'aquest autor és autobiogràfica, on transforma la seua experiència personal en poesia, a la qual predomina un to descriptiu que explica els sentiments i les idees. Escriu amb un llenguatge senzill, directe, assequible i tendre, però al mateix temps de noble qualitat. Aquest fet el converteix en el poeta més conegut de la poesia catalana contemporània.

A través de la seua obra descobrim una experiència humana; per això, la seua classe social i el seu lloc de naixement marquen la seua trajectòria. Així, la seua poesia ha evolucionat: el poeta fon un temps interior, personal i subjectiu, amb un temps obert, exterior i col·lectiu o social, amb la qual cosa el caràcter representatiu de l'obra assoleix una importància més gran.

Durant els anys 50 publica Paraules al vent o Quinze poemes, que mostren una profunda crisi religiosa i existencial.