Romanticisme i Renaixença: el Romanticisme i la recuperació de la literatura catalana al segle XIX

Romanticisme

Va ser un moviment cultural que es va iniciar a mitjan segle XVIII i que es va desenvolupar a tot Europa fins ben avançat el segle XIX. Els plantejaments generals del Romanticisme responien als canvis produïts en la societat europea de l'època i, en concret, al model de vida burgès; també va ser una resposta al racionalisme de l'etapa anterior. Va sorgir a Alemanya amb escriptors com ara Novalis, i més tard s'estengué per la resta d'Europa. La característica principal és l'enfrontament amb les pautes rígides del classicisme il·lustrat. Presenta les següents característiques:

• Subjectivisme i exaltació de l'individu.
• Lluita de l'heroi contra un destí advers i injust.
• Valoració del paisatge per la seva bellesa i pel seu simbolisme (cementiris, ruïnes, tempestes).
• Exaltació del passat medieval.
• Gust per l'exotisme de terres i èpoques llegendàries.
• Valoració dels sentiments, especialment l'enyorança, l'absència, el dolor i la solitud.
• Exaltació del patrimoni popular (llengua, història i cultura).
• L'objectiu de la literatura romàntica és commoure, no alliçonar.

Els temes que plantejava el Romanticisme a Europa coincidiren plenament amb els objectius que propugnava la Renaixença i tingueren un ressò especial en el terreny de la poesia. Aquests eren:

• "El mal del segle". S'anomena així per la malenconia que presidí l'estat d'ànim de molts joves autors romàntics, com a conseqüència del sentiment de refús i inadaptació a la societat.
• La nostàlgia del passat. Molts autors miren cap a l'Edat Mitjana i admiren la institució de la cavalleria que propicià tants herois.
• El jo. El més important d'un individu és el seu món interior, és la font d'inspiració dels romàntics.
• La natura. Els romàntics veuen en la natura un refugi.
• El sofriment del poble. Consideraven injusta i vergonyosa la misèria en què vivia una part del poble.
• La identitat nacional. En alguns països el descobriment de la història i l'estudi del passat va despertar la consciència nacional. Es du a terme la unificació d'Alemanya i Itàlia; Grècia s'independitza dels turcs.

Renaixença. Els Jocs Florals

Anomenem Renaixença el moviment global de recuperació de la literatura catalana durant el segle XIX. És una etapa compresa entre la "Decadència" i el Modernisme i, més concretament, entre 1833 (la publicació de l'oda "La Pàtria") i 1877 (any en què foren premiats Verdaguer i Guimerà en els Jocs Florals), durant la qual es restaurà la llengua, la literatura i la cultura catalanes.

L'oda "La Pàtria" (1833) d'Aribau ha servit per datar l'inici de la Renaixença. El poema té dos temes: un de circumstancial, l'elogi al patró d'Aribau, i un altre de genèric, l'evocació de la pàtria. La utilització de la llengua lliga un tema amb l'altre. L'oda es converteix en un elogi de la llengua, ja que proposa la identificació entre llengua i pàtria.

En l'esperit il·lustrat hi trobem insinuada la Renaixença. L'impuls del moviment no sorgí del Romanticisme. Abans, ja hi havia esperit renaixentista en la tasca dels il·lustrats, que s'evidencià especialment en els camps de la llengua, la literatura i la història.

A partir del quart decenni es passà de dues veus aïllades que usaven el català o que reclamaven els drets d'aquesta llengua a la voluntat comuna d'una elit intel·lectual per a la recuperació de l'entitat pròpia, de la qual el moviment literari-lingüístic fou en uns primers temps l'aspecte més notori. Els factors que ho afavoriren foren: