Romanticisme, Realisme i Renaixença: Corrents Literaris Europeus i Catalans del Segle XIX

Romanticisme

Romanticisme: moviment d'arrel nacionalista, nascut a Anglaterra i a Alemanya, es va estendre per tot Europa en els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX. Va recuperar les tradicions populars com a representatives de «l'ànima del poble».

Característiques

• Rebuig dels cànons clàssics i, per tant, de l'estètica neoclàssica del segle XVIII.

• Defensa de la llibertat de l'artista i de l'originalitat de l'obra d'art.

• Predomini del sentiment sobre la raó: introspecció, subjectivitat i individualisme.

• Exaltació d'un cert sentiment nacionalista o patriòtic, relacionat amb la recuperació de tradicions i llegendes de la literatura popular o en l'ambientació medieval.

• Interès per l'irracionalisme, la imaginació, l'exotisme i l'aventura.

• Intensa relació de l'ésser humà amb la natura, correlat objectiu dels sentiments íntims del poeta.

• Èmfasi en els temes absoluts: la immensitat, la mort, el destí, etc.

• Ús d'un estil grandiloqüent, que busca la màxima expressivitat.

• Transgressió, formal i conceptual, de les normes literàries i de les lleis i la moral convencional. Aquesta transgressió s'expressa en la conducta antisocial dels seus protagonistes.

Autors més importants del romanticisme europeu

Conservadors

• Victor Hugo (França)

• Walter Scott (Anglaterra)

Liberals

• Percy B. Shelley (Anglaterra)

• Lord Byron (Anglaterra)

Més angleses: Jane Austen, Emily Brontë i Mary Shelley (Frankenstein i el Prometeu modern).

Alemanys: Goethe, Novalis, Heinrich Heine i Friedrich Hölderlin.

Edgar Allan Poe (EUA).

Realisme

Realisme: corrent dominant a tota Europa a la segona meitat del segle XIX. Nascut a França, es va centrar en la novel·la amb l'objectiu de reflectir la societat del seu temps. El realisme volia mostrar els grans processos socials de l'època.

Característiques

• Valoració de la capacitat d'observació i el desig científic: interès per l'exposició i el retrat detallista.
• Predominança de la raó com a instrument per a captar la realitat.
• Recerca del verisme, l'objectivitat i la imparcialitat en la presentació de les situacions, els personatges i els temes.
• Aparició freqüent d'escenes i personatges extrets de la vida quotidiana: burgesos, obrers, camperols, etc.
• Èmfasi en els temes socials.
• La crítica i denúncia de la problemàtica social i de les xacres que comporten el capitalisme i la vida urbana, que portaran cap al moviment naturalista.
• Recerca d'un estil versemblant, descriptiu, detallista, etc.

Autors

Els francesos Gustave Flaubert (Madame Bovary) i Stendhal (El roig i el negre), l'anglès Charles Dickens (David Copperfield) i els russos Lev Tolstoi (Guerra i pau i Anna Karènina) i Dostoievski (Crim i càstig). A Espanya, Galdós i Clarín; a Catalunya, Narcís Oller, Carles Bosch de la Trinxeria (L'hereu Noradell), Josep Pin i Soler (La família dels Garrigas), Dolors Monserdà (La fabricanta) i Marià Vayreda (La punyalada).

La Renaixença

La Renaixença: moviment de recuperació política i cultural que al llarg del segle XIX es va proposar, en primer lloc, dignificar la llengua catalana i, en segon lloc, restablir als territoris on aquesta es parlava una literatura nacional, al mateix nivell de qualsevol país europeu.

Característiques

• Dotar de prestigi social la llengua i la literatura catalanes.
• Recuperar la consciència d'unitat lingüística entre els territoris de parla catalana.
• Crear una literatura culta en català en tots els gèneres.
• Reconstruir i divulgar l'Edat Mitjana i els clàssics medievals.
• Rescatar i fixar la literatura popular, de transmissió oral.
• Fomentar una estructura editorial sòlida i la premsa escrita.
• Potenciar institucions existents (Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona) i crear-ne de noves (Jocs Florals).

Autors

Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.

Jacint Verdaguer

Autor més important de la literatura catalana del segle XIX perquè va ser capaç d'escriure una poesia enormement ambiciosa en un català modern i assequible, sense altres precedents que els escriptors medievals. Va néixer el 1845 a Folgueroles (Osona), en una família pagesa. El 1877 va guanyar els Jocs Florals amb el poema L'Atlàntida. Va morir el 1902 a Vil·la Joana. Obres principals: L'emigrant, L'Atlàntida i Canigó (1885).

Àngel Guimerà

Millor dramaturg de la història de la literatura catalana i el més popular. Va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife, es va traslladar al Vendrell, poble patern, on va residir fins que va marxar a estudiar a Barcelona, ciutat on va residir fins a la seva mort, el 1924. Obres principals: Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de 1877, Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894) i Terra baixa (1896).

Narcís Oller

Gran novel·lista de la Renaixença i el millor representant del realisme i el naturalisme en terres catalanes, malgrat algunes limitacions i una certa tendència al sentimentalisme. Creador de la novel·la catalana moderna. Va néixer a Valls el 1846 i va morir a Barcelona el 1930. Obres principals: La papallona (1882), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (tres volums, del 1890 al 1892), La bogeria (1898) i Pilar Prim (1906).

Metodologia per al comentari de text

2. Localització

Cal precisar quin lloc ocupa el text dins de l'obra, el gènere i subgènere literari, el context, la línia argumental, l'època en què fou escrit, etc.

3. Determinació del tema

Cal esbrinar l'assumpte (argument) i extreure'n la idea central. L'ideal, diuen, és reduir el tema del text a un substantiu abstracte.

4. Determinació de l'estructura externa

• Si el text és poètic, es fa una anàlisi mètrica. Es divideix el text o poema en parts segons el contingut. No tenen per què coincidir amb les estrofes.
• Si és prosa: una narració, un diàleg, una descripció, un monòleg...
• Si és dramàtic: un fragment, un acte, acotacions...

5. Anàlisi de la forma a partir del tema

És el punt fonamental del comentari, ja que el tema d'un text és present en els seus trets formals. Línia a línia, vers a vers, s'haurà de justificar els recursos formals com a exigències del tema. S'enumeraran els elements fonètics, morfosintàctics, d'estil, etc., sempre en funció de la intenció expressiva de l'autor, contestant sempre a la pregunta «per què ho diu així?».

6. Conclusió

Es fa un balanç de les observacions més destacables i s'exposa la impressió personal, sincera, modesta i ferma.