Salvador Espriu i Joan Francesc Mira: Poesia, Assaig i Literatura Catalana Contemporània
Salvador Espriu
Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners el 1913. Abans de la guerra realitzà la seua obra en prosa, encara que serà a la postguerra quan apareix la seua obra poètica i quan aconseguirà reconeixement com a autoritat poètica i moral.
La seua poesia és qualificada pel mateix poeta com a meditació de la mort. Per a ell, la mort és la realitat última de l'existència humana, i ho transmet mitjançant un estil auster, sec i precís.
El conjunt poètic d'Espriu forma un tot unitari en què els cicles temàtics apareixen en les diverses obres. Alguns d'aquests temes són la mort, la Guerra Civil i les seues repercussions.
Els tres eixos de la poesia d'Espriu
Són tres els eixos en què es pot classificar l'obra poètica d'Espriu:
- La poesia satírica: mostra un món grotesc.
- La poesia elegíaca: exposa la desolació davant la mort, el pes inexorable del temps i la superficialitat del gènere humà.
- La poesia cívica: crit a favor de la dignitat i la llibertat dels pobles, i adreça un missatge en to didàctic i de esperança al poble.
Obres destacades
La pell de brau (1960) va obtenir ressò dins i fora de Catalunya.
En el moment en què triomfaven les noves tendències literàries del realisme històric, la poesia cívica d'Espriu va adquirir un gran ressò.
La trajectòria poètica d'Espriu conclou amb obres com Per al llibre de salms d'aquells vells secs (1967), Setmana Santa (1971), Formes i paraules (1975) i Per la bona gent (1984).
Característiques bàsiques de la poesia actual
Els anys 70
La dècada dels 70 suposa l'aparició de nous escriptors envers els anys perduts. Aquests poetes seguiren la idea d'un discurs autònom. A més, buscaven sintonitzar amb la resta del domini lingüístic i mantenien un comportament de rebel·lia, a partir del simbolisme, el surrealisme i l'avantguardisme. S'aproximen a una poesia ambiciosa i innovadora, amb rigor en el llenguatge, desrealització de la quotidianitat i el somni. Experimenten, a més, un subjectivisme i una simbolització del món personal.
Els anys 80
A la dècada dels 80 domina l'intimisme i l'herència del simbolisme, tot i que la quotidianitat i l'experimentació també hi són presents. S'estableixen tres directrius:
- la que s'acosta a la realitat des d'un intimisme i una quotidianitat;
- la que connecta amb l'avantguarda i l'experimentació;
- la que desenvolupa diverses possibilitats de la tradició simbolista, des de l'intimisme fins a un cert surrealisme.
Els anys 90
Als anys 90, els escriptors tendiren a l'autobiografia i a la intimitat, i sovint manifestaren un acusat escepticisme. A més, s'observa una tendència al recolliment del discurs, amb poemes més breus i íntims, i menys emfàtics.
La poesia catalana actual
Finalment, la poesia catalana actual compta amb una multiplicitat de propostes poètiques de qualitat. Hi ha una gran diversitat, de manera que és difícil intentar establir unes tendències definides.
Joan Francesc Mira
Joan Francesc Mira és un dels autors més prolífics i coneguts de les lletres catalanes al País Valencià. El gènere assagístic és la seua activitat literària més destacada.
Assaig polític
Els treballs d'assaig polític parlen sobre la relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols, la importància de les llengües per tal de crear consciència col·lectiva, la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessos molt concrets i el nacionalisme.
L'autor ha escrit alguns llibres com Sobre la nació dels valencians, una reflexió sobre la complicada adscripció nacional dels valencians, o Cultura, llengües, nacions i Sobre ídols i tribus, que representen una reflexió sobre la identitat com a base per a la nació i com a element clau en la política moderna. Totes elles tenen un valor afegit al de l'aportació intel·lectual, com és l'estil captivador de l'autor.
Periodisme d'opinió
Escriu com a columnista des de fa trenta anys i ha creat antologies com Punt de Mira o Els sorolls humans.
Utilitza el periodisme d'opinió per expressar-se. Periodisme i literatura formen part del món de la comunicació, de la informació i de la cultura. Llegir els seus articles és un acte de cultura que proporciona el plaer d'accedir a una escriptura pensada per comunicar idees de manera entenedora i bella. Escriu a El País, a l'Avui i a El Temps.
Es caracteritza perquè observa la societat valenciana amb una mirada crítica i madura, enriquida per l'experiència personal i el seu saber respecte a l'antropologia o el seu coneixement dels clàssics.