Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol: característiques de la poesia catalana del segle XX
Característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu
Va néixer el 1913. Va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. A causa de les commocions de la Guerra Civil, fou un escriptor oficinista, hermètic i cabalístic.
L'obra de Salvador Espriu, caracteritzada per la barreja d'un intel·lectualisme extern i d'un descriptivisme càustic, té una gran singularitat. La riquesa de la llengua, la complexitat temàtica i la capacitat per a descriure en termes transcendents fan d'ell una figura destacada de la literatura catalana del segle XX.
El seu primer llibre, Cementiri de Sinera, Espriu va evocar el món destruït per la guerra, que identificava amb la mítica Sinera. Traça un camí d'interiorització que culmina amb l'experiència mística, on Espriu segueix els principis íntimament lligats a la teologia negativa.
La poesia va ser realista. El to èpic de l'obra va semblar modern, tot i la vaguetat social del seu discurs.
La gran ressonància que li van proporcionar els seus poemes musicals va contribuir a la popularització d'una obra que es va llegir, fins pràcticament la mort del poeta, en clau patriòtica i de consciència moral i nacional.
La poesia de Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol fou un poeta català que va néixer el 1929. Fou un dels grans referents de la cultura catalana i un escriptor compromès, per la seva condició proletària i per ser autodidacta. Tenia una visió personal de la realitat quotidiana. Podem dir que utilitza un llenguatge líric, però la seva poesia adopta un to més prosaic i rebutja la mètrica i les estrofes clàssiques.
Les etapes de la producció poètica coincideixen amb les fases d'una vida que va patir moltíssimes oscil·lacions i vicissituds, com les seves etapes:
1952-1955: Plantejaments existencialistes
Una poesia juvenil i existencialista (Paraules al vent i Quinze poemes).
1956-1969: Compromís social
Amb un alè col·lectiu, una visió més realista que recorre a l'inventari i la crònica, i que situa als seus protagonistes com a treballadors (El poble i La fàbrica).
1970-1976: Introspecció
Queda immobilitzat en part i s'aïlla del món. La seva poesia s'interioritza (La pell del violí i Quadern de vacances).
1977-1981: Superació artística
Superació artística de les adversitats.