Sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis: Predicació, Pensament i Literatura en la Catalunya Medieval
Sant Vicent Ferrer (1350-1419)
Dominic nascut a València.
Activitat
- Polític i home de confiança i de consulta de reis, nobles i prelats.
- Predicava públicament davant de masses i assemblees de creients.
- Intervingué en el Cisma d'Occident i en el Compromís de Casp.
Característiques
- Predisposició natural a la dialèctica i a transmetre idees per aconseguir el convenciment del públic.
- Sermons dramatitzats de unes 6 hores.
- Frenètica activitat oratòria.
- Personatge ja mitificat en vida, amb gran popularitat i admiració.
Sermons
- Se'n conserven gairebé 100.
- Acompanyats de reportadors.
El llenguatge
El llenguatge de Sant Vicent Ferrer és un fidel reflex de la parla real i dels col·loquialismes de l'època.
- To directe, popular i molt realista.
- Era tan expressiu que es podia entendre tot i no parlar català.
La seva sòlida formació intel·lectual li permetia dotar d'estructura els seus sermons:
- Parteix generalment d'un text bíblic.
- Analitza el text: el desglossa, comenta i discuteix.
- Culmina amb un ensenyament moral a manera de conclusió.
Combina elements cultes i populars, amb ús d'exemples i semblances parabòliques, i d'onomatopeies i inflexions de veu.
Francesc Eiximenis (1327?-1409)
Franciscà. Estudis de Teologia a València, Colònia, París, Oxford i Roma. Doctorat a Tolosa. Tenia càtedra a Barcelona.
Activitat pública
- Important per la seva funció de mediador en les commocions socials de València durant el regnat de Pere III.
- Partí de Roma en el Cisma d'Avinyó. El papa Luna l'anomenà bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem.
Mentalitat i pensament
Mentalitat típicament medieval. Cultura escolàstica.
- Defensa de la tradició i conservadorisme.
- La finalitat de la seva obra: exposar el que cal al cristià per portar una vida evangèlica. Recull tot el coneixement i el passa pel filtre de la religió catòlica.
- Reflecteix la realitat social de l'època.
Obra
Escriu en llengua comprensible per a tothom: planera i correcta, d'estil senzill i popular, i plena d'ironia.
- Molt extensa, intencionadament clara i no original.
- El que la fa particular és el sistema de transmissió: la prosa que fa servir i el llenguatge emprat.
- Entén la tasca de fer sumaris de cultura i religió com a missió fonamental, encomanada divinament.
Lo Cristià (El cristià)
- No conserva 4 volums dels 13.
- Obra enciclopèdica (2.587 capítols).
- Exposa totes les idees sobre el dogma i la moral del cristià.
- Gran qualitat narrativa; la fa important.
- Parla de tot amb un to personal.
- Vol arribar a les persones simples.
- Ús de la ironia.
- To ponderat: equilibri i sentit comú.
Llibre dels Àngels
Sobre la natura i atributs dels àngels. Gran difusió. Traduït a altres llengües.
Llibre de les Dones
Caràcter moralitzant. Vida de la nena, donzella, casada i viuda. Passa revista als "vicis" tòpics femenins (les dones considerades pecadores). Misogínia moderada.
Estil
Personal i peculiar manera de contar. És el gran epíleg de la gran època del pensament escolàstic català.