El Segle d'Or valencià i Joan Roís de Corella: context històric, prosa i poesia
El context històric i cultural del segle XV
La transició cap al Renaixement i l'Humanisme
Durant el segle XV la mentalitat medieval va canviant a poc a poc i dona pas a les primeres manifestacions del Renaixement. La tasca de la Cancelleria Reial havia permès la relectura dels clàssics llatins i grecs. A més a més, la vinculació amb Nàpols facilita una certa influència de les innovacions culturals que venien d'Itàlia, lligades a l'humanisme i al primer Renaixement. Una prova d'això és que, gràcies a les gestions de Roderic de Borja, el pintor Paolo de San Leocadio va ser l'encarregat de pintar la volta de l'altar major de la Seu de València al voltant de 1480.
La religiositat i les transformacions polítiques
La religió, a pesar de tot, continuava sent un dels referents bàsics de la societat. El poble manifesta el seu sentiment religiós a través de diferents esdeveniments, entre els quals destaquen les primeres mostres de teatre en la nostra llengua: els misteris. Alhora, les comunitats religioses tenen un protagonisme gran en la vida pública i cultural, com ho demostra la figura d'Isabel de Villena.
Des del Compromís de Casp (1412), que havia introduït una dinastia castellana a la Corona d'Aragó, la relació entre els dos regnes havia augmentat. Però el matrimoni de Ferran d'Aragó i d'Isabel de Castella (1469), els Reis Catòlics, suposa un enfortiment d'aquesta vinculació, ja que es produeix una unió dinàstica entre els dos estats. Progressivament, a partir del segle XVI, els assumptes de Castella tindran més importància en la política de la monarquia, sobretot el comerç per l'Atlàntic, propiciat pel descobriment d'Amèrica, que es potencia en detriment del Mediterrani. A mesura que Castella guanya influència política i militar a Europa, el castellà es converteix en una llengua de moda, com havia passat uns segles abans amb l'occità.
Joan Roís de Corella: vida i obra
Trajectòria biogràfica
Joan Roís de Corella degué nàixer a Gandia l'any 1435, en una família de la petita noblesa emparentada amb la d'Ausiàs March i ben relacionada amb la de Joanot Martorell. Traslladat a València, ciutat on va viure fins a la mort, Corella va estudiar Teologia, exercí com a professor i s'ordenà sacerdot. Va morir al cap i casal l'any 1497.
La prosa corellana i la «valenciana prosa»
Corella va escriure poesia i prosa. En prosa, representa la culminació de l'estil d'escriptura —en alguns casos anomenat valenciana prosa— que es va gestar en la Cancelleria Reial i que tenia com a model l'obra dels clàssics llatins (Ciceró, Ovidi i Horaci) i dels italians medievals (Dant i Petrarca).
La seua obra en prosa més coneguda és la Tragèdia de Caldesa, que narra una traïció amorosa i que inclou un llarg poema. També destaquen una sèrie de narracions mitològiques de l'antiguitat clàssica, com ara Leandre i Hero, en la qual es veu l'estil artificiós de l'escriptor, basat en la sintaxi llatina (que el forçava, per exemple, a situar els verbs al final de l'oració).
Poesia, temàtica religiosa i relació amb la impremta
En poesia, Corella es va dedicar sobretot a temes amorosos i va escriure poemes breus, però reeixits, com ara La balada de la garsa i l'esmerla, Desengany o Plant d'amor.
Les millors obres de Joan Roís de Corella són les de temàtica amorosa, però també en té moltes de temàtica religiosa:
- Història de Josep: una paràfrasi del llibre del Gènesi de l'Antic Testament, que es va imprimir a València l'any 1510.
- El Cartoixà: traducció que Corella va fer del Vita Christi del cartoixà Rudolf de Saxònia, amb un gran èxit de públic que en va motivar la reedició en diverses ocasions.
La relació de Corella amb la impremta no es limita a les seues obres: interessat pels temes religiosos, va ser el promotor de l'edició de Lo crestià de Francesc Eiximenis, impresa a València l'any 1483.