La situació sociolingüística del català: territoris, secessionisme i el cas del valencià
La situació sociolingüística actual
Així com les lleis, diferents en els territoris que configuren el nostre domini lingüístic, també ho són les situacions sociolingüístiques a causa de factors socials, històrics, culturals... La situació de la llengua a la Catalunya Nord i a l'Alguer és molt precària.
A Andorra, un país que viu del comerç i del turisme, encara que el català hi és l'única llengua oficial, el fet que un percentatge molt elevat de la població provingui d'Espanya, Portugal i França, fa que s'hi puga viure sense saber català.
A l'Estat espanyol, la nostra llengua és reconeguda com a cooficial al costat del castellà, té un suport polític i institucional més o menys fort, és present en alguns mitjans de comunicació i s'ensenya a l'escola. Sembla que l'ús disminueix progressivament, sobretot per part dels joves. Aquest fet condueix a una latinització de la llengua: es coneix més perquè s'estudia més i guanya prestigi, però s'empra poc o gens (com el llatí).
A la Franja d'Aragó hi ha un percentatge altíssim de catalanoparlants, però el prestigi social del castellà i unes actituds diglòssiques molt arrelades han portat la majoria dels habitants a acceptar la preponderància del castellà i a percebre la seua llengua com un instrument de comunicació merament local i familiar.
A Catalunya, la política lingüística i les accions privades han propiciat que el català s'haja convertit en els darrers anys en una llengua de prestigi. Té una notable presència en els mitjans de comunicació.
A les Illes Balears, la no-assimilació dels immigrants ha començat a ser un repte per al futur del català, especialment a Eivissa, on hi ha, fins i tot, associacions de defensa del castellà i de la fragmentació del català. A Mallorca i a Menorca l'ús del català manté una gran vitalitat.
La política lingüística del govern actual defensa el bilingüisme social.
El secessionisme lingüístic i els noms de la llengua
Esmentem les teories secessionistes que han marcat i han entrebancat el procés de normativització i normalització, especialment al territori valencià. El secessionisme lingüístic és un fenomen habitual entre les societats que viuen processos de canvis polítics i/o normativitzadors de les varietats lingüístiques, i solen estar promoguts per sectors socials tendents a crear confusió i divisió entre els ciutadans.
Aquestes suposades teories lingüístiques també solen aparèixer en processos de substitució lingüística per tal d'estigmatitzar la llengua minoritzada amb la intenció que siga abandonada més ràpidament. En els anys de la Transició política a la democràcia, els sectors més conservadors de la societat valenciana van reactivar el renom, espentats per alguns partits polítics, que van utilitzar la llengua com a arma política de confrontació i viver de vots.
El cas del valencià
Tot i l'augment de l'alfabetització en valencià, es manté la diglòssia, afavorida per la ideologia bilingüista. La majoria dels mitjans de comunicació són en castellà. La presència del valencià a l'estructura institucional és simbòlica. Hi ha entitats que lluiten per la promoció del valencià en el sistema educatiu.