Sociolingüística: Comunitats Lingüístiques, Bilingüisme y Conflicte Lingüístic

Sociolingüística: relació entre comunitats lingüístiques

Comunitat lingüística: grup de persones que comparteixen una mateixa llengua, la qual es converteix en l'eix de la construcció social.

Conflicte lingüístic: situació de rivalitat que té lloc entre dues comunitats lingüístiques en un mateix territori per imposar la llengua pròpia.

Bilingüisme: fa referència a l'ús alternatiu de dues llengües que fa un individu o un grup.

Bilingüisme individual: s'aplica a aquell parlant que és capaç d'utilitzar dos codis lingüístics.
Bilingüisme social: situació de contacte de dues llengües a la qual s'arriba perquè, per raons extralingüístiques, tota una comunitat lingüística es veu forçada a bilingüitzar-se en la llengua que té el paper dominant.
Bilingüisme territorial: situació de contacte de llengües que es dóna en un espai geogràfic dividit en dues zones delimitades lingüísticament.

Coneixedor receptiu: persona que entén una llengua determinada però no la fa servir.
Coneixedor productiu: persona que entén i parla una llengua.

Multilingüisme: implica saber parlar més de dues llengües.

Estat multi/polilingüe: estat en què diferents llengües es consideren coiguals, i una o dues llengües es reconeixen com a oficials.

Normativització: procés d'elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.
Substitució lingüística: procés pel qual una llengua va sent gradualment remplaçada per una altra.
Normalització: processos socials que tenen com a objectiu principal la normalitat lingüística.

Atribut: determinant: substitueix el, la, els, les; indeterminant: substitueix ho.
CD: determinant: substitueix el, la, els, les; indeterminant: en (però només substitueix el nucli del CD); neutre: ho.
CI: SN o oració subordinada de relatiu introduïts amb a o per a. Singular: li, es; plural: els, es.
CC: de lloc: substitueix per hi / en (segons el precedent); de temps, instrument, manera i altres: hi.
CRV: exigeix preposició de: en; altres que no siguin de: hi.

Expliquen les gestes dels herois d'un poble, escrites en vers, i els joglars les recitaven. Moltes van ser incorporades a les cròniques.

Convertir els no creients a la fe cristiana.
Escriure un llibre per refutar els errors dels qui no professen el cristianisme.
Convèncer el papa i els reis perquè fundessin monestirs per formar missioners i anar a convertir la gent no cristiana.

El Cant de Ramon: poema que va escriure quan ja era vell i hi fa un balanç de la seva vida.
Lo Desconhort: plany en què explica el fracàs de l'empresa que volia dur a terme.

Llibres filosòfics: Art abreujada de trobar veritat, Arbre de ciència.
Prosa mística: Llibre d'amic e amat.
Novel·les: Llibre d'Evast e Blaquerna, Félix o Llibre de les meravelles (on hi ha inclosa la novel·la Llibre de les bèsties).