Substrat, romanització i formació de la llengua catalana: historia y evolución

1. Substrat

El català és una llengua romànica que prové del llatí. El substrat és la influència que una llengua, que és substituïda per una altra en un territori, deixa damunt la llengua que se l'imposa. A més, hi ha d'haver una substitució lingüística on la primera desapareix per la invasora. Es produeixen 4 fets importants:

• 1. Arribada d'ètnies indoeuropees, que són més avançades que l'autòctona.
• 2. Apareixen noves cultures.
• 3. Arribada dels romans.

1.1 Tipus de substrat

• 1. Celtes: entren al segle VIII-X a.C. pel Rosselló sense traspassar l'Ebre, procedents del Rin, i entren als segles VII-V a.C. des del Mediterrani fins a l'Atlàntic. Paraules: balma, ibanya. Topònims: Verdú, Besalú.
• 2. Fenicis: entren al segle VIII a.C. per Eivissa. Poca influència al català però sí a les Balears (cultura avançada). Topònims: Maó.
• 3. Grecs: entren al segle VII a.C. per Empúries, accelerant la cultura i aportant la moneda, l'oli i la ceràmica. La relació amb els catalans és de desconfiança mútua. Paraules: ametlla, botiga.
• 4. Iberobasc: arriben al segle VI a.C. fins a l'arribada dels romans. Topònims: Pallars, Juberri i Aran. Paraules: pissarra, isard.

2. Romanització

La romanització és el procés en què els romans van ocupar la Península Ibèrica. Arriben el 218 a.C. per Empúries per aturar el flux de mercenaris provinents d'Europa cap a Àfrica. Funden Tarraco i la fan servir com a plaça forta per conquerir els seus voltants, i el poble hispànic s'adapta a la seva cultura.

Graus de romanització

• 1. Els romans que arriben no són iguals que els que conquereixen.
• 2. Diferents anys per conquerir territoris.
• 3. La Vall d'Aran és difícil de conquerir.

Manera de viure

Motius pels quals el llatí ha donat diverses llengües

• 1. Substrat: llengua que hi havia i període de resistència per imposar-se a la llengua.
• 2. Varietats dels dialectes colonitzadors: origen geogràfic.
• 3. Superstrat: totes les accions modificadores que rep una llengua per part d'una altra a posteriori de la romanització.
• 4. Intensitat de la romanització: depèn de la zona.

3. Superstrat i adstrat

L'adstrat són les interferències mútues que es deixen entre dues llengües per proximitat.

Superstrat

• 1. Germànic: amb paraules com Guillem o Alfons.
• 2. Àrabs: entren el 711 i en uns quants anys han conquerit gran part. No arriben a Andorra i l'Alt Urgell, però sí que arriben els que, acabada la reconquesta, es queden a la Península (pagant tributs).
• 3. Mossàrabs: són indígenes que es mantenen en el cristianisme, però molts s'islamitzen.

4. Formació de la llengua literària

Els primers textos catalans són comercials (les ordenances dels corredors de la Llotja), jurídics (els Usatges de Barcelona) o religiosos (Homilies d'Organyà). No tenien cap tipus de finalitat literària.

Ramon Llull és el primer català literari que s'utilitza com a model: utilitza la llengua amb sentit literari i és creador de la prosa catalana.

Les 4 grans cròniques

• 1. Llibre dels Fets de Jaume I.
• 2. Crònica de Bernat Desclot.
• 3. Crònica de Ramon Muntaner.
• 4. Crònica de Pere III el Cerimoniós.

Paral·lelament, la poesia culta es escrivia en llatí i la poesia trobadoresca en occità.

Conquestes de Jaume I

• 1. Illes Balears: Menorca és l'última, pel comerç. Dialecte consecutiu i els pobladors continuen amb sarraïns.
• 2. València: el 1272 la gent fa vida musulmana. Al segle XV hi ha més musulmans que cristians. El 1609 Felip III expulsa els àrabs i marxen.