Teatre català contemporani: Benet i Jornet i Joan Fuster

Escriptura teatral actual

A partir dels anys 70, els nous camins teatrals es concentren en els següents punts:

Investigació de nous espais escènics

Les companyies de teatre actuals improvisen espais i sovint representen les obres al carrer o en espais insospitats. Per exemple, La Cubana, que comença la representació fora del recinte teatral, o Els Comediants, que converteixen un estadi olímpic en un teatre.

Rebuig del teatre escrit a priori

Algunes companyies elaboren el text a l'interior del grup i rebutgen així la figura de l'autor teatral que escriu sol. A tall d'exemple, Els Joglars.

Importància de la figura del director escènic

És qui decideix finalment els detalls de tot allò que s'ha de representar; hi ha, doncs, una implicació total en l'obra.

Rebuig de la visió occidental del teatre

Davant la crisi que pateix el teatre occidental, ha augmentat l'interès i la investigació per les formes teatrals africanes i, sobretot, orientals, totes més simbòliques.

Barreja de mitjans expressius

Tot és vàlid en l'expressió teatral. Així, les noves tecnologies penetren també en el món teatral actual, que barreja tècniques antigues com el mim i el circ amb la projecció cinematogràfica de l'obra sobre una pantalla, amb actors que de sobte la travessen.

Josep Maria Benet i Jornet

D'inspiració realista, basat sovint en les tècniques de origen literari, tracta de la problemàtica de aquella generació que va viure la postguerra i les seves limitacions, que van veure la seva vida i denuncia l'actitud d'aquells que una vegada van aconseguir el benestar econòmic i una posició es van oblidar de les penúries passades.

Entre les seves obres cal destacar: Berenaveu a les fosques, La desaparició de Wendy, Quan la ràdio parlava de Franco, etc.

Però avui en dia es coneix per ser el creador de les sèries televisives en català de gran audiència: Poble Nou, Rosa de foc, Nissaga de poder, Ventdelplà, etc.

Poble Nou va ser la primera telenovel·la catalana i tot un fenomen social digne d'estudi. La base eren dos temes clàssics: el canvi de fortuna d'una família i la contraposició entre el vell i el nou. L'acció se situava a Barcelona, que esdevenia així símbol de tota Catalunya. El centre de l'argument es teixia al voltant d'una família tradicional, els Aiguadé, la vida dels quals canviava quan a la mare li tocava la loteria. El contemplaven altres histories perifèriques. Així, van aparèixer els divorcis, els adulteris, paternitats no conegudes, homosexuals i preocupacions socials com la sida.

Es tractava d'un híbrid entre el relat de costums i l'estil fulletonesc. La història, molt catalana, havia de contribuir a la integració social, a més de ser un vehicle clau per a la normalització lingüística. En la sèrie s'intentaven transmetre valors tolerants a través de la història dels personatges.

Joan Fuster

Va néixer a Sueca i és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana del segle XX. Va ser un intel·lectual compromès amb els indigents i amb la recerca de la identitat valenciana, que estava vinculada a tots els territoris de parla catalana.

La seva dedicació a l'assaig és amplíssima: va escriure assaig humanístic, sociopolític i de història cultural. El seu estil és fresc, carregat de fórmules col·loquials, i la seva mirada és subtil i irònica. L'assaig va ser especialment perseguit durant els primers anys de postguerra, ja que era considerat perillós per la seva forta càrrega ideològica. Fuster va haver de vèncer en la seva trajectòria intel·lectual moltes adversitats: censura, hostilitats, falta de mitjans, absència d'ambient cultural, etc.

Obres humanístiques

Entre les seves obres de caràcter humanístic cal destacar El descrèdit de la realitat, una reflexió sobre la funció de l'art i la capacitat creadora de l'home; L'home, mesura de totes les coses, que tracta de la crisi de l'home contemporani i de les diverses manifestacions artístiques.

Textos sociopolítics

Són els més polèmics i influents, i provoquen tant adhesions com enfrontaments en una època en què ja s'entrevia la fi del règim: Qüestió de noms, on s'analitza la polèmica pel nom de la llengua que afebleix la consciència nacional dels valencians, i Nosaltres, els valencians, obra en què es fa una reflexió profunda del passat i el present dels valencians, on s'analitzen les frustracions com a poble.

Fuster planteja la presa de consciència nacional dels valencians com a fet indispensable per a la construcció del nostre futur.