El teatre català i valencià contemporani: noves formes escèniques i creació col·lectiva
El teatre català i valencià contemporani
Als finals dels anys seixanta i, sobretot, als setanta, diversos grups de teatre van renovar el panorama teatral amb conceptes dramàtics alternatius que insistien més en l'espectacle, en els muntatges, i bandejaven el text d'autor, a favor d'una creació col·lectiva. Es substituí l'espai escènic tradicional, a la italiana, per un espai polivalent, i s'introduïen noves tècniques dramàtiques, que incloïen el mim, la mescla de gèneres, els decorats simbòlics o la manca d'aquests, la provocació al públic, etc.
En definitiva, el nostre panorama teatral del final del segle XX i començament del XXI es pot definir per la seua riquesa i el seu dinamisme. La nòmina d'autors i grups teatrals en actiu i amb èxit de crítica i de públic s'ha ampliat molt: als autors consolidats de les dècades dels seixanta i setanta (Josep Maria Benet i Jornet, Manuel Molins o Rodolf Sirera), cal afegir-n'hi altres, com ara Sergi Belbel i Jordi Galceran, a Catalunya, i Pasqual Alapont i Carles Alberola, a les terres valencianes. També s'han consolidat molts dels grups teatrals de la dècada dels seixanta i dels setanta, que actualment són un referent internacional de molt d'èxit. A aquests, s'hi han sumat altres de nous o que són una substitució d'altres anteriors, que més endavant comentarem.
1. Investigació de nous espais escènics
Cada espectacle reclama un espai diferent, o siga que no hi ha mai hagut un model d'espai per al teatre. A partir d'ací, les companyies de teatre actuals improvisen espais escènics i sovint representen les obres en places o al carrer o amb elements del tot inesperats dalt de l'escenari.
2. Rebuig progressiu del teatre escrit a priori
Hi ha companyies teatrals que elaboren els seus espectacles a partir de l'experimentació escènica, sense partir d'un text previ.
3. Relleu de la figura del director escènic
D'un temps ençà, el director escènic ha pres molta importància perquè és en darrer terme qui decideix tots els detalls d'allò que s'ha de representar.
4. Rebuig de la visió massa occidental del teatre
El teatre ja no és només paraula, sinó també ritual.
5. Combinació no jeràrquica dels mitjans expressius
Tot és vàlid per a expressar allò que ha d'arribar al públic.
6. Ren el text a l'interior del grup
Es reformula el text dins del mateix grup de creació.