Teatre català del segle XX: Espriu, Pedrolo i la Generació dels setanta
El teatre en català del segle XX
Salvador Espriu (1913-1985)
Autor teatral, poeta i narrador. Teatre original que connecta amb un món simbòlic, que caracteritza tota la seua producció. És reivindicat pel teatre independent. Les seues obres més cèlebres són Antígona i Primera història d'Esther.
Manuel de Pedrolo (1918-1990)
Autor de novel·les, però també de teatre i poesia. La temàtica més comuna de les seues obres era la llibertat. Les seues obres mostren la preocupació per l'existència humana. Pedrolo reivindicava per a la seua obra el teatre de l'abstracte. Cal destacar les obres Cruma i Homes.
La literatura actual i la Generació dels setanta
Aquesta peça va ser escrita entre gener i febrer de 1978 i estrenada en una versió per a la televisió espanyola el 18 d'octubre de 1978. Fou publicada aquell mateix any dins de la col·lecció teatral d'Edicions 62.
La literatura actual comença a la fi de la dècada dels 60 del segle XX, amb l'entrada en l'escena literària d'un grup de joves escriptors anomenats «Generació dels setanta». L'arribada de la democràcia representa un canvi en la persecució i la censura, que deixen pas a la presència pública.
- Primera etapa: s'estén fins als primers anys 80, i passarà de la repressió a la dictadura de les llibertats i els drets garantits pel nou ordre legal.
- Segona etapa: l'estètica literària es caracteritza per la diversitat de tendències que hi conviuen, passant per la poesia de l'experiència o el teatre experimental.
El teatre en els anys 40, 50 i 60
En els anys 40 i 50 el model comercial dominant és la comèdia burgesa, un teatre centrat en l'entreteniment. Autors com Josep Maria de Sagarra en són un exemple. A més, es genera una producció teatral minoritària, amb voluntat de dignificar la llengua i l'escena.
A partir dels anys 50 arriba el teatre de cambra i també el teatre independent. Entre 1955 i 1963 sorgeixen iniciatives de recuperació i dignificació, amb la recuperació d'autors silenciats, com Salvador Espriu o Manuel de Pedrolo.
En els anys seixanta s'hi introdueix la renovació teatral europea amb un teatre de realisme social, anomenat teatre èpic. També tenim el teatre de l'absurd, amb diàlegs repetitius i sense sentit. Destaquen Manuel de Pedrolo amb les obres Homes i No.