Teatre i assaig en català: Pedrolo, Benet i Jornet i Joan Fuster

Aspectes més importants de l'obra teatral de Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo ha estat un autor molt prolífic, amb gairebé 100 obres publicades, i ha conreat pràcticament tots els gèneres literaris. Entre 1958 i 1963 va escriure un total de tretze obres teatrals centrades en la temàtica de la llibertat i la transcendència de l'ésser humà. Tot i que s'ha volgut comparar el seu teatre amb el teatre de l'absurd, el propi Pedrolo el qualifica de «teatre de l'abstracte». Algunes de les seves obres són Cruma, Situació Bis, La nostra mort de cada dia o Tècnica de cambra.

El seu teatre neix de la necessitat d'exposar una situació col·lectiva de repressió, tot i que per evitar la censura deslocalitza les històries i converteix els seus personatges en actituds arquetípiques o en símbols de sentiments i estats psicològics. Els seus personatges habiten un món tancat, nu de referències realistes, en una atmosfera d'angoixa, pessimisme i de qüestionament del que els envolta.

Característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual

Als anys 60 i 70 hi ha una abundància del teatre de grup, companyies que s'involucraven en la creació de l'espectacle i en el procés de producció. Entre elles destaquem Els Joglars i La Cubana. Però a la fi dels 80 apareixen nous dramaturgs i noves formes de fer teatre, influïdes per Beckett i Mamet. Hi ha una revalorització del text i els autors s'impliquen més enllà del procés d'escriptura, també són directors i intèrprets. Nous dramaturgs són:

• Sergi Belbel, que combina la ironia i l'humor.
• Lluïsa Cunillé, amb una poètica de la substracció: el diàleg es fragmenta i l'acció se centra en la psicologia dels personatges.
• Toni Cabré, centrat en la problemàtica de la realitat al costat d'un teatre lleuger i que intenta atreure el major nombre de públic, representa en gran mesura per Albena Produccions.
• Carles Alberola. A més d'Alberola, dins el teatre valencià destaquen Manuel Molins i Rodolf Sirera.

L'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seva relació amb el món audiovisual

Josep Maria Benet i Jornet va començar la seva trajectòria teatral en un moment d'esforç col·lectiu i individual de renovació cultural. En un principi, la seva obra s'insereix en el marc de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, que seguia els postulats del realisme històric. Tot i que al llarg del temps va experimentar amb diversos recursos teatrals, tant en obres de teatre per a adults (Desig) com infantils (Taller de fantasia). Paral·lelament a la seva obra teatral ha participat com a guionista en sèries com Poble Nou, Nissaga de poder i Ventdelplà.

Els temes més habituals a la seva producció són la insatisfacció humana, així com el conflicte entre el compromís i la realitat, davant l'evasió i la fantasia, barrejats amb un món iconogràfic de còmics, pel·lícules, radionovel·les i mitologia popular. Ha obtingut premis com el Blanquerna de Comunicació 2010 i el Max d'Honor 2010.

Valoració de la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època

La gran extensió de l'obra de Joan Fuster, la seva qualitat literària i la seva erudició, no mancada d'una certa ironia pessimista, han fet d'ell una de les figures cabdals de la nostra cultura. Els temes que comprèn la seva obra van des de la història, la política o la literatura, fins a anècdotes de la vida quotidiana. Precursor de l'assaig, amb influències de Montaigne, va escriure obres com El descrèdit de la realitat, L'home, mesura de totes les coses, Nosaltres els valencians, etc. Aquest últim va ser un revulsiu social per a tota una generació de joves, que lluitaren pel redreçament cultural i la reivindicació d'una cultura i una història pròpies, moltes vegades postergades.

Els seus assajos, articles, proverbis i aforismes han influït i continuen influint en la nostra història i societat, i són, per tant, un dels grans llegats de la nostra cultura.