Teatre i literatura en català: del teatre experimental als Joglars, Benet i Jornet i Joan Francesc Pitarch

Escriptura teatral catalana: experimentació i renovació

En els anys 70 el teatre català experimenta un gran impuls i una notable diversitat en les propostes escèniques: des de temes de teatre "clàssic" fins a experimentacions amb nous llenguatges dramatúrgics. Es tracta d'un procés de renovació i d'aproximació al teatre europeu, on continuen vigents el teatre èpic, el teatre documental i l'absurd.

Cap als anys 70 trobem els happenings i les performances, propostes avantguardistes que recerquen noves formes d'expressió i de continguts escènics. Els protagonistes seran els directors, l'expressió corporal i les tècniques de treball col·lectiu. Aquestes propostes influiran en el teatre de carrer i en el teatre d'experimentació de diverses companyies:

• Els Joglars: amb obres de caràcter crític social, polític i religiós.
• Els Comediants: amb màscares, gegants i ombres xineses.
• Dagoll Dagom: un acostament a l'òpera.
• La Fura dels Baus: la provocació al públic i la participació en l'espectacle.

Al final dels anys 80 s'estrenen textos de Benet i Jornet i apareixen dramaturgs que creen el text, dirigeixen i interpreten. La paraula es revaloritza i s'imposen nous models. Les sales alternatives donen cabuda a dramaturgs autòctons i a monòlegs temàtics d'abast individual (crisi de parella, incomunicació, soledat, malaltia o envelliment) o d'abast col·lectiu (violència, racisme o marginalitat). Al mateix temps, el teatre català es difon gràcies a l'adaptació d'espectacles en musicals (Sergi Belbel), guions per a TV (Rodolf Sirera) i comèdies (J. M. Benet i Jornet).

Benet i Jornet: dramaturg i guionista

Conegut com a dramaturg i guionista de televisió (TV1, TV3: Poble Nou, Nissaga de poder, El cor de la ciutat, sèries costumistes), Benet i Jornet va intervenir en la revista teatral a través de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), creada el 1960. El seu teatre documental és realista i evoluciona cap a un teatre personal, amb la reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta.

Etapes

• Primera meitat dels 60: obres que presenten la realitat immediata, amb influència del teatre espanyol de Buero Vallejo: Una vella, coneguda olor; Fantasia per a un auxiliar administratiu.
• Segona meitat dels 60: experimentació formal amb Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna, que incorpora elements del gènere de consum i de la ciència ficció.
• Anys 70: experiències personals i formals amb Verena veu les fosques, que revisa la societat de la postguerra. Apareix el realisme simbòlic a Revolta de bruixes, on un grup de dones es revolta contra l'amor per què treballen, simbolitzant la lluita entre la raó i la irracionalitat.
• Anys 80 i 90: un teatre més personal i narratiu. Deig o Fugaç indaga sobre la condició humana i reflexiona sobre l'amor-passió i el sentit de l'existència. També inclou propostes d'imaginari (1979-1980) per al públic infantil, com Supertot.

Joan Francesc Pitarch: assaig, política i identitat

Format a Itàlia, conegut com a novel·lista de contes, assaigista i traductor, treballa a París i als Estats Units, i està implicat en la societat civil i la política. La seva obra reflecteix la realitat dels anys 70 fins a l'actualitat: la dictadura franquista, la democràcia parlamentària.

Entre els seus assaigs destaquen Crítica de la nació puta, Sobre la nació dels valencians, Els Borja: família i mite. Altres obres de temàtica valencianista i històrica són Som. Llengua i literatura, Els valencians i la terra, Població i llengua al País Valencià i Sense música ni pàtria. Els seus assaigs es classifiquen dins de la "reflexió política", girant al voltant de la identitat i de totes les conseqüències que se'n deriven del seu ús polític.

Joan Francesc s'ha implicat en la situació de la societat valenciana des del compromís amb el seu país i la seva cultura. Alguns crítics consideren que només parlava "dels valencians" i per a ells això limitava l'interès pel seu treball. No obstant, la importància dels símbols en la creació de les identitats nacionals o el paper de la llengua en el terreny del nacionalisme són vàlids per a qualsevol societat occidental. La problemàtica que vivim valencians i catalans al voltant de la nostra condició no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món.

Els seus articles d'opinió són "assaigs en miniatura", de lectura accessible, ironia, adjectiu concís i claredat.