El Teatre i la Novel·la del Segle XVIII: Autors i Característiques
c) El Teatre
El teatre del segle XVIII es caracteritza per la transmissió d'idees, el respecte a la preceptiva clàssica, el decorum i la norma de les tres unitats (acció, espai i temps).
França
A França, el teatre esdevé un instrument moralitzador destacat per figures com:
- Pierre de Marivaux: destaca per l'embolic amorós, el to galant, l'humor, l'engany i un estil agut i lleuger (El joc de l'amor i de l'atzar).
- Pierre de Beaumarchais: influït també per la comèdia italiana, empra l'humor, una trama àgil i la crítica moral (El barber de Sevilla, Les noces de Fígaro).
Itàlia
Tradició vinculada a l'òpera i amb una forta influència de la commedia dell'arte:
- Carlo Goldoni: combina classicisme i realisme, tot introduint la sàtira, la crítica i la moralització (L'hostalera, El cafè).
d) La Novel·la
La novel·la gaudeix d'un gran èxit a Europa perquè transmet idees, es beneficia del negoci editorial creixent i permet que la burgesia i les dones accedeixin progressivament a la lectura.
Influències i Característiques Generals
Rep una gran influència d'El Quixot i la novel·la picaresca, que actuen com a model narratiu dels autors europeus del segle XVIII:
- Aprofitament psicològic i importància central del diàleg.
- Perspectivisme, versemblança i humor.
- Tècnica literària original i interès per l'ésser humà.
- Crítica social, sàtira i finalitat didàctica.
Anglaterra
El desenvolupament de la novel·la anglesa es deu a diversos factors socioculturals: creixement del poder econòmic i social de la burgesia, l'avenç científic (que aporta precisió en les descripcions i el llenguatge, a més de nous gèneres com l'assaig periodístic i l'autobiografia), l'exploració de llocs desconeguts (novel·la de viatges) i el context religiós (individualisme, observació interior i llibertat de pensament).
- Daniel Defoe: Robinson Crusoe (en dues parts), on presenta l'home modern i l'ideal del bon salvatge.
- Jonathan Swift: Els viatges de Gulliver (en quatre parts), obra de crítica política anglesa, reflexió sobre la corrupció humana, els excessos científics i els vicis de la humanitat.
- Samuel Richardson: Pamela, origen de la novel·la sentimental i reflex de la lluita de la dona del segle XVIII.
- Laurence Sterne: Tristram Shandy, obra molt experimental, caracteritzada per l'humor i la ironia.
- Jane Austen: combina sentimentalisme i ironia al llarg de dues etapes: una de vivesa i acció (Orgull i prejudici) i una altra de gran precisió narrativa.
França
A França, la novel·la i la prosa de ficció es posen especialment al servei del pensament il·lustrat:
- Voltaire: conrea els contes filosòfics amb ironia, humor i comicitat mitjançant una successió d'esdeveniments ràpids (Zadig, Memnó, Càndid).
- Denis Diderot: utilitza l'estil oral i les paradoxes (La religiosa, Jacques el fatalista), abordant temes com el fatalisme, la llibertat i la recerca de la felicitat.
- Jean-Jacques Rousseau: se centra en la naturalesa, la bondat humana i la denúncia del progrés com a causa de les desigualtats socials; escriu Emili (tractat de pedagogia) i Júlia o la nova Heloïsa (passió amorosa en forma epistolar).
- Pierre Choderlos de Laclos: Les relacions perilloses, retrat d'una societat perversa estructurat en forma epistolar.
- Bernardin de Saint-Pierre: Pau i Virgínia, reflexió sobre la bondat humana enfront d'una societat corrupta, tenyida de pessimisme existencial.