El teatre en la literatura contemporània: característiques, Josep Maria Benet i Jornet i el món audiovisual

El teatre en la literatura contemporània 2: característiques de l'escriptura teatral actual

A partir dels anys setanta, els nous camins teatrals es concreten en els següents punts:

• Investigació de nous espais escènics. Les companyies de teatre actuals improvisen espais i sovint representen les obres al carrer o en espais insospitats. Per exemple, La Cubana, que comença la representació fora del recinte teatral, o La Fura dels Baus o Els Comediants, que converteixen un estadi olímpic en un teatre.
• Rebuig del teatre escrit a priori. Algunes companyies elaboren el text a l'interior del grup i rebutgen així la figura de l'autor teatral que escriu sol, a casa seva. En són un exemple Els Joglars.
• Importància de la figura del director escènic. És qui decideix finalment els detalls de tot allò que s'ha de representar, i hi ha, doncs, una implicació total en l'obra: Companyia Flotats, Companyia del Teatre Lliure.
• Rebuig de la visió occidental del teatre. Davant la crisi que pateix el teatre occidental, ha augmentat l'interès i la investigació per les formes teatrals africanes i sobretot orientals (Xina, Japó), totes elles més rituals i simbòliques.
• Barreja de mitjans expressius. Tot és vàlid en l'expressió teatral. Així, les noves tecnologies penetren també en el món teatral actual, que barreja tècniques antigues com el mim (El Tricicle) i el circ (Els Comediants) amb la projecció cinematogràfica de l'obra sobre una pantalla, amb actors que de sobte la travessen (La Cubana).

El teatre en la literatura contemporània 2: l'obra literària de Josep Maria Benet i Jornet i la seva relació amb el món audiovisual

El teatre de Benet i Jornet, d'inspiració realista, es basa sovint en tècniques d'origen literari (fulletó, ciència-ficció, còmic, etc.). Benet i Jornet tracta la problemàtica d'aquella generació que va viure la postguerra i les seves limitacions, que van veure la seva vida escapçada, i denuncia l'actitud d'aquells que, una vegada van aconseguir el benestar econòmic i una posició, s'oblidaren de les penúries que havien passat.

Principals obres

Entre les seves obres cal destacar: Berenàveu a les fosques, La desaparició de Wendy, Quan la ràdio parlava de Franco, E.R. (versió cinematogràfica de V. Pons amb el títol Actrius) i Testament (portada al cinema per V. Pons amb el títol Amic/Amat).

La seva trajectòria audiovisual

Però si a hores d'ara és conegut és per ser el creador de sèries televisives de gran audiència a TV3: Poble Nou, Rosa, Nissaga de Poder, Laberint d'ombres, Ventdelplà i El cor de la ciutat.

Poble Nou, un fenomen social

Poble Nou fou la primera telenovel·la en català i tot un fenomen social digne d'estudi. La base eren dos temes clàssics: el canvi de fortuna d'una família i la contraposició entre el vell i el nou. L'acció se situava a Barcelona, que esdevenia així símbol de tota Catalunya. L'eix central de l'argument es teixia al voltant d'una família tradicional, els Aiguadé, la vida dels quals canviava quan a la mare li tocava la loteria. El completaven altres històries perifèriques: van aparèixer divorcis, adulteris, paternitats no reconegudes, homosexualitat i preocupacions socials com ara la sida.

Es tractava d'un híbrid entre el relat de costums i l'estil fulletonesc. La història, molt catalana, havia de contribuir a la integració social, a més de ser un vehicle clau per a la normalització lingüística. En la sèrie s'intentaven transmetre valors tolerants a través de la història dels personatges.