Teatre medieval i renaixentista en català: misteris, drames litúrgics i teatre cortesà

Teatre medieval i renaixentista a Catalunya

Els drames litúrgics medievals

Les representacions són fetes amb cerimònia ritual, sobre rampes i cadafals disposats en una acurada escenografia: el cel i l'infern, el paradís o el calvari. Es representaven a l'interior dels temples per mitjà de drames litúrgics (anomenats més endavant «misteris») relacionats amb els cicles del calendari cristià:

• El cicle de Quaresma o de Pasqua, el moment més important de la litúrgia anual, que inclou la passió, la mort i la resurrecció de Crist.
• El cicle de Nadal, amb l'anunci de l'arribada del Messies, el naixement de Jesús i l'adoració dels pastors.

Es conserven encara alguns d'aquests drames litúrgics, encara que no se'n pugui dir veritablement teatre, ja que eren representacions cerimonials:

• L'Epístola farcida de sant Esteve, de començaments del segle XIII: era una ampliació o «farciment» en llengua vulgar de textos bíblics llatins que el poble ja no entenia.
• El Cant de la Sibil·la, del segle XIII, que encara avui es representa la nit de Nadal a la Catedral de Mallorca i en altres temples del país.

El teatre del Renaixement

El teatre renaixentista, com la resta de la producció literària, donarà pas a l'antropocentrisme, en contraposició al teocentrisme anterior. Es realitzen obres més naturalistes, d'aspecte històric, que intenten reflectir les coses tal com són. Es busca la recuperació de la realitat, de la vida en moviment, de la figura humana en l'espai.

Es reprenen els models clàssics i s'adopta la reglamentació teatral basada en les tres unitats aristotèliques (acció, temps i espai).

El Renaixement a Catalunya

Després de la unió de Castella i Aragó, la revolta popular de les Germanies al País Valencià (revolta que va tenir com a conseqüència l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic) comportarà una forta repressió duta a terme per Germana de Foix (reina de València), que culminarà amb la castellanització de la noblesa i, doncs, de l'activitat literària. El Renaixement català, en aquest context regressiu i centralitzador, és una síntesi de les obres teatrals medievals i de les noves modes italiana i peninsular.

El teatre cortesà i religiós del Renaixement

Al llarg dels segles XVI i XVII es fa un teatre cortesà en vers d'intenció còmica i satírica, entorn de la cort valenciana de Germana de Foix i el duc de Calàbria, que imita la moda renaixentista italiana i reflecteix el món aristocràtic i el bilingüisme. La vesita, de Joan Ferrandis d'Heredia (1480-1549), una sàtira divertida sobre els costums socials de les dames valencianes, o la Farsa d'en Cornei, d'autor anònim, són una mostra d'aquest teatre cortesà que reflecteix la vida quotidiana.

El teatre religiós manté les formes dramàtiques medievals (misteris i passions) al costat dels nous autos sacramentals, com els de Joan Timoneda (1518/20-1583), L'Església militant i El castell d'Emaús, peces destinades a defensar la posició de l'Església catòlica a favor de la Contrareforma.